Els pirates de la democràcia

Sóc periodista experimentat en l'intent d'entendre la vida. De vegades no me'n surto. M'apassiona jugar amb les paraules i olorar llibres. M'enfado amb les injustícies, les discriminacions i els dogmes. Espero que l'espai Lletra de canvi aporti una miqueta de llum –si més no, a mi– enmig de tantes contradiccions.

Diumenge passat 10.963 targarines i targarins estàvem cridats a exercir el nostre dret democràtic per elegir, també, als nostres representants per a la ciutat. Nou candidatures –que no són poques– tenien la voluntat d'optar a l'alcaldia i agafar el timó d'un dels vaixells més grans que naveguen pel mar de Ponent.

En aquests comicis, però –permeteu-me que segueixi amb l'analogia nàutica–, hi teníem pirates. Entre algunes de les candidatures presentades hi havia qui creu que al vaixell targarí hi sobren persones. Parlo d'un partit que no necessita presentació, i és que malgrat tractar-se d'unes sigles relativament noves, la difusió mediàtica i el soroll que han causat en l'àmbit estatal –la seva participació com acusació popular en un dels judicis amb més interès per al país n'és un exemple– els ha donat un altaveu que ja han utilitzat per entrar a les institucions.

A Tàrrega, tanmateix, l'aspirant a capità pirata ha assegurat que "fa falta un respecte per a tothom". Malauradament, sembla que això no s'avé amb el que promulga el seu partit. Aquests pirates de bandera verda creuen que la meitat de les opcions polítiques de Catalunya s'haurien d'il·legalitzar, que col·lectius com ara els immigrants o les persones LGTBI s'haurien de llençar per la borda i que les dones millor callades i a les cuines del vaixell, on no facin gaire nosa. No volen discrepàncies, no volen llibertat; només desitgen allò que veuen –portes endins– com un suposat tresor: el llegat del franquisme. Ens ho negaran, ens diran que tot això és una campanya de desprestigi que va en contra de la llibertat d'expressió. Intentaran utilitzar la retòrica i retorçar les paraules per camuflar dards enverinats que contaminen la nostra democràcia i la debiliten. En saben, d'això, i creen arguments incendiaris que s'alimenten amb la ignorància, que acaben creant por i deixen la porta oberta de bat a bat per a l'odi.

És la nostra responsabilitat, la de les i els votants, de donar legitimitat o no a uns discursos que són detestables i que atempten contra principis bàsics com la igualtat, la inclusió, el respecte o la pluralitat ideològica. És evident que cadascú ha de votar qui cregui més convenient –d'això va la democràcia– però amb els drets també venen obligacions, i les targarines i els targarins hem de reflexionar si regalar el timó a l'exclusió, al racisme, a la fòbia, al masclisme i al nacionalisme més ranci és la millor opció. Segurament ho és, si el que volem és enfonsar-nos.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article