Josep Serra Teixidó: el targarí total que transitava per la Tàrrega transversal

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

JAUME ESPINAGOSA, director dels museus targarins

Quan vaig endegar la meva vida laboral al Museu a la Tàrrega de començaments dels anys vuitanta del segle passat, hi havia un conjunt de personalitats que no podies deixar de tractar amb profunditat i assiduïtat si volies conèixer de veritat, el com i el perquè de l'ànima de la Tàrrega històrica i contemporània. Les personalitats amb qui vaig tenir una relació més continuada i fructífera foren: Josep M. Segarra Malla, Joan Tous Sanabra, Carme Novell Burgués, Manuel Casanelles Roura, Francesc Robinat Elias, Ignasi Camps Sarró, Maurici Graus Betsebé, mossèn Josep Garriga Sampons, Josep Castellà Formiguera, Joan Novell Balagueró, Rosina i Maria Teresa Pera Güell, Josep Serra Teixidó…

A totes i cadascuna d'elles els dec un profund agraïment i reconeixement perpetu per la incomparable i impagable immersió total al coneixement de la Tàrrega profunda i "eterna". Uns veritables mestratges de vida i d'experiència personal. Les seves lliçons sobre l'esdevenidor targarí només les podien donar ells i elles, tant en coneixements com en esperit i en amor a la ciutat.

La personalitat de Josep Serra destacava en un primer moment per la tranquil·litat que desprenia i per aquell somriure amable i alhora una mica escèptic, fins i tot un punt burleta, segurament fruit de les giragonses que la vida et portava. A poc a poc, amb el Josep Serra, anaves coneixent el rerefons de la Tàrrega política, la Tàrrega econòmica (el comerç, la indústria, el significat del mercat del dilluns (el Sant Dilluns Targarí), el món de la publicitat des d'una ciutat de comarques, la importància de la premsa local, que en el decurs dels anys hom ha anat entenent com d'important és tenir un mitjà de comunicació de proximitat, fins i tot ara, en plena època digital.

Josep Serra era una persona inquieta, amb una quantitat inestimable d'interessos professionals, personals i intel·lectuals que romanien protegits al darrere de la personalitat que li donaven les seves ulleres de pasta negra i, d'una mirada sempre intensa i d'anar per feina.

Josep Serra et podia parlar de la seva experiència com a regidor durant el mandat de l'alcalde Jaume Ramon Ripoll, a la dècada del seixanta, de la seva feina als despatxos administratius de la fàbrica de Josep Trepat, de la seva entrada al món de la publicitat, de la creació de la revista Tàrrega i de l'anuari comercial del 1971, de les seves col·laboracions a Ràdio Tàrrega, de la seva passió per l'esport targarí i del Barça i d'una experiència prou sorprenent: la visió d'un targarí tastaolletes a la Rússia Soviètica al llibre Siete días en Moscú.

També Josep Serra va agafar la responsabilitat de no deixar morir el setmanari degà de la ciutat: Nova Tàrrega. Les seves "Cròniques Targarines" setmanals eren un referent de què passava en l'àmbit polític i social a la capital urgellenca, als anys vuitanta i noranta. 

Fou un dels autors i col·laborador essencial de la Història Gràfica de Tàrrega. El segle de la modernització 1890-1997.

Josep Serra, un senyor de Tàrrega que vivia, transitava i analitzava per una Tàrrega què ens molts aspectes ja formen part de la nostra memòria personal i col·lectiva. Josep Serra potser un darrer mohicà d'una manera d'estimar i veure la nostra ciutat. Josep Serra Teixidó, sempre en la memòria.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article