Història que s'escapa

Una portada del setmanari 'Nova Tàrrega' de l'any 1989, quan la dirigia Josep Serra
Una portada del setmanari 'Nova Tàrrega' de l'any 1989, quan la dirigia Josep Serra | Nova Tàrrega

Editorial

LOURDES CARDONA

El passat és una immensa font de coneixement. N'hi ha que prou bé que ho saben i altres que, a consciència o no, deixen escapar l'oportunitat de treure profit de la saviesa que aporta. Aprendre del passat és fonamental per evitar repetir-ne els errors; entendre'l ens ajuda a comprendre millor el present. Convé no viure enrocat en el passat, però ignorar-lo tampoc és la millor opció.

Però el temps passa, no dóna treva, i de vegades no som conscients del que això suposa. Amb el temps la història, la nostra, aquella que potser no s'escrigui en majúscules però que també explica qui som i com hem fet camí, pot escolar-se'ns entre els dits per sempre més si no prenem la precacució de plasmar-la per escrit. Així doncs, per escriure-la cal mirar enfora però també endins, encara que sovint (per vergonya, pudor o perquè pensem que el nostre és el paper més petit de l'auca) ens oblidem d'explicar-la.

Paradoxalment ens passa a nosaltres, a Nova Tàrrega; un setmanari que fa gairebé 75 anys que explica el dia a dia de Tàrrega i la seva gent, però que pocs cops centra el punt de mira en la seva, d'història. De bon principi no era de rebut, però amb el pas de cada dècada es va fent necessari, sobretot per retre homenatge als que ho han fet possible. 

Ho hem comprovat en cercar informació sobre Josep Serra Teixidó, qui fou director del setmanari i propietari de l'empresa que en va agafar les regnes en tancar Arts Gràfiques Camps fins que en va negociar la venda al Grup Segre el 1990, que va morir dimecres de la setmana passada. 

El seu llegat queda escrit a les pàgines de 'Nova Tàrrega', però costa fer l'homenatge que mereixen persones com ell, que sempre van explicar el que succeïa al seu voltant però pocs cops, per no dir mai, van parlar en primera persona.

Som a punt de celebrar 3/4 de segle i el destí ha volgut que no ho puguem compartir amb un dels homes que hat fet possible que hàgim arribat fins aquí. I és que al senyor Serra li devem que la revista continués sortint setmana rere setmana quan va fer fallida l'empresa que l'havia vist néixer i que l'havia aixoplugat durant més de 40 anys. Josep Serra és història que se'ns escapa, història que hem de retenir.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article