Aquest judici no és cap farsa

Aquest judici no és cap farsa
Aquest judici no és cap farsa

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Valor perfecte és aquell que du a terme sense testimonis el mateix que seria capaç de fer davant de tothom»

François de la Rochefoucauld


És tot una altra cosa

Que em resulta difícil de definir. Difícil perquè tot plegat s'assembla massa a una mena d'interludi o entreteniment executant-se abans d'un suprem melodrama. Un gran melodrama, o com sigui que hom vulgui dir-ne, però crec que ja se m'entén. És la sensació que tinc i penso que des de fa temps plana sobre la causa del procés. Res a veure tot plegat amb un judici de veritat, dels que cerquen per damunt de tot la justícia. Ens en dóna prou senyals aquesta mena de fase introductòria. També la presó preventiva (que alguns en diuen provisional) de tots els encausats; absolutament anòmala, injusta i fora de lloc. En una paraula: exagerada. Espanya també és això: exageració, desmesura, immoderació, solemnització i molta exaltació. Contra Catalunya sempre ha estat així i no vull entrar en més detalls perquè la història de les nostres relacions n'és plena a sobreeixir. Només cal donar-hi un cop d'ull. El cert és que des de fa temps Espanya torna a retrocedir i no s'ha percebut que ja no tornarem mai més al mateix punt de partida. Que als independentistes se'ns titlli de "nazis" i de coses pitjors (que ja és dir) més enllà de la gravetat que significa, no fa sinó reforçar la nostra ferma convicció de seguir exercint de ciutadans i defugir la de vassalls, súbdits o colons que ens volen definitivament imposar (sense que mai se n'hagi anat del tot). El mateix monarca ens ho recorda en termes d'alliçonament amb uns exemples impropis de qui representa un sistema de monarquia parlamentària per la gràcia d'un dictador (o potser precisament per això). I, l'extrema dreta ha sortit de sota la Constitució per la gràcia de Déu i del franquisme que mai no n'ha tingut prou d'afartar-se tant com ha volgut. Tot fa pensar que Felipe VI ja té partit i nosaltres una democràcia més prima i escanyada. Ja són aquí mossegant-nos l'aire (que deia el poeta). Sort tenim del nostre pacifisme integral i integrador. 

 

Un final pretesament fixat

No vull dir pas escrit, perquè quan es barreja justícia amb política i viceversa, la cosa esdevé més complicada sobretot si es vol fer veure que pretenen salvar l'expedient. I en aquest cas, a hores d'ara, ja s'ha fet prou evident que la màxima judicatura espanyola ha agafat les regnes de la política per solucionar l'etern expedient "del problema catalán". Per tant, tot fa pensar que el final d'aquesta magna funció ja està fixat, s'hagi fet el què s'hagi fet per arribar-hi. Ara només n'estan fent el guió que volen que dugui els acusats i amb ells tot el poble de Catalunya a la paròdia final. La que ja tenen més que prevista. Per tant el contingut d'aquest suposat guió acabarà per nodrir la lletra de la sentència en absència de qualsevol mena de franca justícia, si més no, de la que en bona llei encara podríem esperar. Però, ja se sap que les lleis són interpretables, i d'interpretacions Espanya en sap una estona llarga; diria que les coneix totes. No cal dir si del que es tracta és d'escenificar un melodrama final. Volen que perdem la xaveta i són ells qui no l'han trobat mai i quan això passa tot roda d'una manera boja. Boja i perillosa. En tenim proves.

 

Pensar i comprendre

Aquest és l'esforç que no podem parar de fer. Ens hi va la dignitat, els nostres drets fonamentals i el benestar que tan car ens fa pagar la sagrada "unidad" d'una Espanya cada vegada més retrògrada i reaccionària. Escrivia la setmana passada que ignorava per quina trista raó estem patint tant l'efecte focus, que és aquell de ser vistos sense que vegem res. Doncs una mica ens ve donada per tota la llum que ens dirigeixen amb els seus potents focus la majoria dels mitjans hostils, perversos servidors d'uns poders fàctics que se serveixen dels seus privilegiats poders perquè a Espanya tot es mogui al so del seu cornetí salvapàtries.

Vull creure també que aquesta justícia que ens ocupa perquè tracta el procés català d'il·legal i tots els acusats de fets molt greus falsament imputats quan no inventats, acabarà per demostrar que de cap manera és hereva del franquisme. Veurem com ho farà perquè a Europa això sí que s'ho hauran de mirar. I s'ho miraran a fons per les vies legals democràticament establertes. Per ara aquí tot sembla avançar en sentit oposat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article