La darrera prova abans de Brussel·les?

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«Ni la revolució ni l'evolució poden fer-se amb funcionaris. Un recobrament nacional no pot fer-se amb funcionaris. Aquesta és la glòria reservada als lluitadors, millor encara si són bons polítics»

Josep Espar i Ticó 
(p. a l'avui 29/5/1988)


El judici és contra la nació catalana

Avui, dimarts (escric durant la matinada de dilluns a dimarts) 12 de febrer del 2019, el Tribunal Suprem d'Espanya començarà a jutjar pràcticament tots els màxims representants polítics del govern de la Generalitat de la Nació catalana democràticament elegit. I, si hagués pogut, també hauria detingut els qui voluntàriament es van exiliar, que són la resta del govern més altres destacats polítics que, òbviament, avui també serien a la sala de la ignomínia. De ganes i voluntat no n'hi van pas faltar a la justícia espanyola i al seu aparell repressor; diria més, tampoc als silents mantenidors del seu règim. Com no s'han estat pas d'empresonar aquells dirigents que, per pacífics i conciliadors que es mostressin, ostentaven una representativitat més que significativa encara que procedís estrictament del món cultural. També de les organitzacions de la mateixa societat civil catalana, cas de l'Assemblea Nacional Catalana. En definitiva, avui és un dia d'humiliació i molt trist per a la Nació catalana.

 

Les mentides no són mai veritat

Però, mentre no siguin destruïdes com a tals amb la força de la veritat, poden ocasionar mals irreparables. La presó preventiva a què han estat i són sotmesos sense remei per ara i tant, els polítics i els activistes culturals i socials catalans, n'és una de les més destructores i evidents conseqüències. I si la veritat requereix rigor, a la mentida només li cal imaginació, narrativa i un bon joc de provocadores falsedats obsessivament construït. A això és al que es va dedicar l'estat amb totes les seves forces fossin de l'àmbit que fos. Des dels serveis secrets passant per les "clavegueres" i les maldestres maniobres provocadores efectuades per la Guàrdia Civil, de dimensions colossals i aparatoses, portades a terme amb tota mena de complicitats i ressò mediàtics degudament orquestrats. Fins i tot van portar a terme, sense cap ordre judicial, un intent d'invasió del local social de les CUP. Anaven a totes i aniran a totes i més. Com ja hi anava (sembla que per lliure) el jutge del jutjat número 13 abans que marqués les seves cartes d'actuació la justícia d'Espanya. En fi, podria seguir amb molts més antecedents sobre el cas, però confio que els lectors ja s'hauran format una opinió prou crítica sobre tot plegat. Ara la situació ens porta a patir l'opció que ha escollit Espanya: la de la repressió i judicialització del conflicte polític amb Catalunya i els independentistes catalans. La vulneració de drets fonamentals està més que servida. Àdhuc el fet que per llei s'havia de jutjar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tinc la certesa que tot plegat serà un autèntic turment per a la majoria dels pacífics ciutadans de Catalunya. Per a aquests i per a tots els demòcrates en general: un turment i una vergonya indignant. Ja fa temps que ho és per als protagonistes polítics il·legalment empresonats i injustament jutjats.

 

L'acusació popular

Ja cal que els legisladors revisin aquesta figura del Codi penal tan delicada com perillosa. La vergonya de "manos límpias" en fou un avís ben categòric. Ara l'entrada de Vox esdevindrà la barrabassada política que confirmarà totes les sospites que el franquisme mai no se'n va anar d'enlloc. Ara treu les seves essències per la costura que el sistema li ha propiciat. Enquadrats amb el feixisme més desacomplexat han entrat a la política espanyola de manera reaccionària reactivant els grupuscles de la ultradreta i donant una imatge a les democràcies internacionals que difícilment podran pair. S'ha constatat que molts servidors de l'Estat no han netejat mai les seves ments del pòsit franquista. En molts casos només van netejar-se canviant la brutícia franquista de lloc. Un autèntic mal símptoma quan això pot afectar també uns quants protagonistes de la jurisprudència espanyola actual. 

 

Les interlocutòries

Caldria preguntar-se fins a quin punt el tribunal està disposat ha acceptar les rebuscades tesis de la fiscalia com la de "delicte de resultat tallat" que vol dir "no consumat" però delicte a fi de comptes. Davant de tesis com aquesta no hi haurà desplegament tècnic d'ordre jurídic que s'hi pugui enfrontar. Els faran lluitar democràticament contra la "seva" democràcia: la del Tribunal Suprem. Mala peça al teler del dret a la llibertat. Per tant, la farsa penal agafarà la marxa de creuer. I si la maldat és una forma d'idiotesa i la bondat ho és d'intel·ligència, la sentència podria estar servida. Esperem que no sigui així. Com s'ha d'esperar també que aquest judici sobrepassi el simple consum intern de la justícia espanyola.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article