La Guerra Civil més quotidiana

L’Espai Companys del Tarròs organitza una recreació històrica centrada en la vigilància, l’educació i la logística al front republicà

per Laia Pedrós

Crònica Urgell

Explicacions del funcionament dels observatoris d’artilleria situats al Tossal d’Espígol
Explicacions del funcionament dels observatoris d’artilleria situats al Tossal d’Espígol | Laia Pedrós

Tornabous va acollir dissabte una recreació històrica que va reunir nombroses persones per reviure diferents episodis de la Guerra Civil, amb el Tossal d’Espígol com un dels escenaris més singulars. En aquest enclavament, on recentment s’han tret a la llum dos observatoris d’artilleria, es va recrear l’activitat que es desenvolupava en aquestes posicions, que lluny de ser espais de combat tenien una funció clau de vigilància. Equipats amb prismàtics, elements de planimetria, escaires i telèfons de campanya, els soldats detectaven moviments enemics i transmetien la informació a altres unitats.

Durant l’explicació, també es va posar en context l’estat actual d’aquestes estructures, moltes d’aquestes sense sostre, ja que després de la guerra van ser desmuntats per recuperar el ferro.

La recreació, organitzada per l’Espai Lluís Companys amb la col·laboració de Recreació Història i Patrimoni Junts, va destacar pel seu caràcter divulgatiu i pedagògic, amb una quinzena de figurants que van donar vida a diferents escenes. Més enllà de les imatges habituals del front, la proposta va posar el focus en aspectes de la vida quotidiana i de la rereguarda, essencials per entendre la dimensió real de la guerra.

En aquest sentit, es va dedicar un espai als milicians de cultura. La República va impulsar aquesta figura davant de l’elevat analfabetisme entre els soldats. L’objectiu era que en pocs mesos qualsevol combatent pogués escriure i llegir una carta. Els assistents van poder veure exemples de correspondència i conèixer de prop com molts soldats recorrien a companys alfabetitzats per poder comunicar-se amb els seus.

Un altre dels àmbits destacats va ser el de la intendència, una part fonamental però sovint oblidada. Es va recordar que un soldat amb prou feines dedicava un petit percentatge del seu temps al combat, mentre que la major part de la seua jornada transcorria entre tasques com la higiene personal, l’alimentació, el manteniment de l’equip o serveis com la barberia. Una logística imprescindible que garantia l’operativitat del front.

El recorregut es va completar amb un espai dedicat a la medicina de guerra, on es van explicar els recursos disponibles per atendre els ferits en condicions precàries, amb la participació del Servei Històric dels Mossos d’Esquadra.

Aquest cos va oferir una demostració davant el monument a Lluís Companys, recreant un punt de control mòbil i recordant el paper que exercien durant l’època. Llavors, els Mossos assumien tasques de control a la rereguarda.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article