El Departament de Cultura ha impulsat el primer estudi genètic d’una comunitat jueva medieval a Catalunya, a partir de les restes òssies trobades a la necròpolis jueva de les Roquetes, a Tàrrega. La recerca, duta a terme per un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha analitzat l’ADN de setze individus que formaven part de la comunitat targarina afectada pel pogrom de 1348.

Les fosses comunes excavades a les Roquetes mostraven clares evidències de mort violenta i enterraments simultanis, coincidint amb les fonts històriques que documenten l’assassinat d’uns 300 jueus durant aquell episodi tràgic.

L’estudi, dirigit per la doctora Cristina Santos i publicat a la revista Genes, ha aplicat tecnologies de paleogenòmica d’última generació per reconstruir el perfil genètic d’aquella comunitat amb una precisió mai assolida fins ara en l’àmbit ibèric. Les dades indiquen que els individus estudiats presentaven, majoritàriament, una ascendència vinculada a poblacions del Llevant antic —com els antics cananeus de l’Edat del Bronze—, combinada amb aportacions genètiques pròpies de poblacions ibèriques medievals.

Segons els investigadors, aquesta barreja genètica reflecteix la llarga convivència dels jueus catalans amb la societat de l’època, tot mantenint, però, una identitat biològica pròpia i una clara continuïtat amb les comunitats jueves de la diàspora. L’anàlisi de l’ADN mitocondrial mostra una destacada diversitat de línies maternes, mentre que les tres línies paternes detectades coincideixen amb les habituals en poblacions jueves del Pròxim Orient.

A més, les proves no han revelat vincles familiars directes entre els individus analitzats, un fet que reforça la hipòtesi que les fosses estudiades corresponen a una mort col·lectiva sobtada i catastròfica.

La recerca forma part d’un programa més ampli d’estudi antropològic del patrimoni jueu medieval de Tàrrega, coordinat per la Direcció General del Patrimoni Cultural i complementat amb la tasca de documentació i difusió que lidera el Museu Tàrrega Urgell. 

Amb aquest estudi, Catalunya es posiciona com a referent europeu en l’estudi genètic de comunitats jueves antigues i consolida l’aposta per aplicar les tècniques científiques més avançades a la recerca del patrimoni històric.

L’article científic complet, titulat Uncovering a Medieval Pogrom: Genetic History of a Jewish Community in Catalonia (Spain), es pot consultar a la revista Genes (https://doi.org/10.3390/genes17030358).