La superpoblació de conills que arrasa els camps de cereal, vinya, oliveres i ametllers del pla de Lleida anirà a més, segons pronostiquen els experts en la matèria. És la conseqüència de les intenses pluges dels últims mesos, que causen una abundància de menjar que afavoreix un creixement exponencial del nombre d’herbívors. 

La desesperació dels pagesos creix a l'Urgell. Reclamen indemnitzacions econòmiques proporcionals a les pèrdues provocades per una plaga de conills que descriuen com “la més greu dels darrers anys”. “Si hem de donar menjar als conills, que ens indemnitzin”, resumeixen entre la ràbia i el cansament els que encara intenten mantenir viva l'agricultura en una comarca històricament agrícola, però cada cop més desanimada.

A municipis com Verdú, Preixana, Maldà, Ciutadilla o Sant Martí de Riucorb, els camps de cereal i els cultius llenyosos estan quedant arrasats. La combinació de zones de bosc i terrenys erms o de ZEPA (zones de protecció especial per a les aus) ha convertit àmplies superfícies agrícoles en autèntics reservoris de fauna descontrolada.

"Aquest és el pitjor any que recordem. Hi ha finques senceres que no val la pena sembrar perquè saps que no colliràs res. Els conills ho devoren tot abans que la planta aixequi un pam", lamenten els agricultors Ramon Boleda, Àlex Foix, Núria Bacardí i Joan Piera, de Verd. Dos reconeixen que “aquest any hem arribat al punt de deixar terres sense sembrar”. A Verdú, de fet, s'han deixat de sembrar unes 200 hectàrees de cereal.

Els pagesos subratllen que el problema no és nou, però sí cada cop més inassumible. Des de fa quatre anys, asseguren, la plaga creix sense control mentre l’administració repeteix els mateixos plans sense resultats. "Cada temporada estem igual. Mig any no venen a caçar, entre que es caduca el lísing de les pick-up, tenen problemes amb la munició... I quan per fi venen, els conills s'amaguen entre el poc sembrat que creix i és impossible caçar-los", relaten.

La Generalitat ha anunciat recentment la concessió de dos milions d'euros en ajudes per compensar els danys, però els agricultors de l'Urgell insisteixen que no n'hi ha prou. “Sembrar una hectàrea costa molts diners: adob, gasoil, llavors… I Agroseguro no cobreix ni una mínima part, mentre els costos no paren d'augmentar”, critiquen.

En aquesta zona de l'Urgell, més de la meitat del cereal ha desaparegut, totalment rosegat. "No parlem només d'ordi o blat. Les oliveres, els ametllers i els pistatxers també pateixen danys. Si no canvies els protectors una vegada al mes, els conills masteguen els brots i maten els arbres. Això no s'arregla caçant sol o amb depredadors, l'única cosa que combat la plaga de conills."

A les pèrdues econòmiques s'hi afegeix l'esgotament psicològic: els pagesos se senten ignorats. "L'administració no mourà un dit. Som quatre agricultors que representem poc, i això es nota", denuncien.

El Departament d’Agricultura sosté que s’han abatut 11.800 conills en una sola finca de Ramon Boleda a Verdú i calcula una densitat de catorze conills per quilòmetre quadrat, xifres que els agricultors consideren “enganyoses”. “Si fos cert, aquesta finca hauria de tenir més de 84.000 hectàrees”, ironitzen.