L’artista targarí Jordi Claramunt (1984) ha participat aquest mes de gener en la 37a edició del Concurs Internacional d’Escultures de Gel i en la 28a del certamen d’Escultures de Neu de Harbin, a la Xina, prop de Siberia. En tots dos concursos ha treballat en condicions extremes, amb temperatures que han arribat als –25 °C, per crear escultures efímeres de gran format.

Claramunt, reconegut per la seva versatilitat i trajectòria com a escultor, va qualificar l’experiència de “brutal”, en un espai que va descriure com “una mena de PortAventura ple d’edificis immensos construïts amb gel i neu”. L’artista va participar en el certamen al costat de tres catalans més: en la competició de gel va treballar amb Abel Pruñonosa, mentre que en la de neu ho va fer amb el mateix Pruñonosa, la també lleidatana Ingrid Tost, del Soleràs, i Lluís Ribalta.

En la modalitat de gel, Claramunt i Pruñonosa van construir un cargol, símbol molt vinculat a la cultura lleidatana, amb antennes en forma de símbol punk. Per la seva banda, Tost i Ribalta van recrear dos guineus besant-se sense contacte, sota el títol Romanç congelat, un dels motius característics de l’obra de l’artista del Soleràs.

En la modalitat de neu, l’equip va elaborar una figura femenina sostenint un micròfon, envoltada de boira, inspirada en la cançó Somnis entre boires del grup Sangtraït.La peça també es basava en l’actuació que la concursant Jim va fer el 2023 al programa Eufòria de 3Cat, on va interpretar aquest tema amb un vestit que els artistes van reproduir amb neu.

Tot i no obtenir cap premi —es valoraven la idea, l’estètica i la tècnica—, Claramunt es va mostrar molt satisfet per haver estat seleccionat: “Treballar allà és com competir a la Champions League. El nivell és impressionant. Vaig veure escultures que encara no sé com van poder fer-se, com la guanyadora, que representava un nen penjat d’un arbre amb els cordons de les sabates fets de gel; era una autèntica filigrana”.

L’escultor va destacar la dificultat del treball en equip, ja que habitualment crea en solitari. Entre els principals reptes hi havia la coordinació entre artistes i les dimensions de les peces. El bloc de neu feia 4 metres d’alçada per 3 d’amplada i 3 de fondària, i els participants havien d’esculpir escales per accedir a la part superior. Pel que fa al gel, treballaven amb un bloc de 2 × 2 metres i 50 centímetres de gruix, extret directament del riu.

La competició de gel va durar 2,5 dies i la de neu, 3,5 dies. En el gel podien utilitzar motoserres, mentre que en la neu les eines havien de ser manuals, ja que les elèctriques estaven prohibides.

En el certamen de neu, el més participatiu, hi van competir 35 equips procedents de Rússia, la Xina, Corea del Sud, Mongòlia, el Japó i Espanya.

Més enllà de l’experiència artística, Claramunt també va comentar la seva impressió sobre el context social del país: “No havia estat mai en un règim comunista. És cert que hi ha moltíssima seguretat, amb patrulles i càmeres per tot arreu, però la gent és molt social i humil, i sembla molt feliç”.

Amb més de 20 anys de trajectòria, Jordi Claramunt és un artista visual consolidat especialitzat en escultura. Des del 2018 treballa també amb gel, disciplina en què va debutar a Suècia. El 2019 va ser un dels pocs artistes internacionals seleccionats per construir l’hotel de gel Icehotel de Jukkasjärvi. Entre les seves últimes creacions figura també Lo Burro de Targa, la nova figura del bestiari local de Tàrrega estrenada l’any passat en el marc del Carnaval, una peça de 1,8 metres d’alçada i 1,6 de longitud realitzada en resina de polièster amb fibra de vidre, roba de sac i cordes.