Més de 200 persones van assistir ahir a Anglesola a una jornada sobre el biogàs com a estratègia de país. Des de la Generalitat es va defensar que el biogàs és un recurs més imprescindible a Catalunya per complir amb els objectius de descarbonització que marca la Unió Europea, reduir emissions i avançar cap a una major autosuficiència energètica. Actualment hi ha 74 plantes de biogàs en funcionament al territori.

Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura, va afirmar que “a Alemanya hi ha 11.000 plantes de biogàs, l’excepcionalitat és aquí, on ja anem tard en el tractament sostenible i en la valorització que suposa transformar la matèria orgànica per obtenir productes”. Segons Ferrete, a Catalunya hi ha 17 milions de tones de dejeccions ramaderes a gestionar, de les quals actualment un 84% s’apliquen directament com a fertilitzants.

Laia Sarquella, cap de bioenergia de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), va explicar que “si no fem res i els deixem emmagatzemats, aquests residus emeten metà i diòxid de carboni a l’atmosfera i nitrats a les aigües subterrànies” i va destacar que “el biogàs ens permet confinar aquests compostos amb poder energètic”. També es va posar èmfasi en la importància de determinar on acabarà el digestat —el material residual ric en nutrients que queda després de la producció de biogàs—, tot animant els veïns a demanar tota la informació als promotors dels projectes. Així mateix, es va remarcar la necessitat d’utilitzar purins frescos de menys de 24 hores. Tant Ferrete com Sarquella van reconèixer que l’estratègia actual de la Generalitat no és rígida ni concreta d’on s’han d’instal·lar les plantes previstes.

El doctor Xavier Flotats va repassar diferents models d’implantació del biogàs i va destacar el cas danès, amb gairebé 40 anys d’experiència, basat en “la transparència i la confiança”.

Per la seva banda, l’alcaldessa d’Anglesola, Carme Miró, va manifestar “poca il·lusió per l’aterratge massiu de plantes de biogàs a la comarca” i va reconèixer que “hi ha preocupació entre els veïns pels projectes previstos a Anglesola i Vilagrassa”. Miró va reclamar que “no es projectin segons la ubicació dels gasoductes, sinó que es faci una planificació ordenada en funció de les dejeccions ramaderes de la comarca”. També va exigir “un paper més decisiu per part dels ajuntaments”.

A Anglesola s’ha constituït recentment una plataforma dins de Pobles Vius en contra de la planta de biogàs projectada i l’Ajuntament ha suspès temporalment la concessió de llicències urbanístiques en sòl no urbanitzable per a grans instal·lacions energètiques.