Aquest any culmina el seu mandat al càrrec amb la introducció de canvis importants, com la supressió del programa de Suport a la Creació i l’aposta perquè FiraTàrrega sigui referent en oferir comoditat al públic a l’hora de gaudir dels espectacles al carrer. 

Com es prepara aquesta edició de FiraTàrrega?

Bé, aquesta edició de FiraTàrrega l’hem pensat molt i hem sortit una mica de la inèrcia a la qual estàvem instal·lats. Hi ha moments en què és necessari aturar-se, observar l’entorn i donar cops de timó, i enguany ho hem fet. Hem impulsat un canvi estructural, com ara abandonar el programa de Suport a la Creació. Això també està molt vinculat al redisseny del certamen, pròpiament els quatre dies de setembre, que tornem a concentrar al centre eliminant les zones perifèriques, aquesta versió més expansiva de la fira dels darrers anys amb Cal Trepat, el col·legi Vedruna, els pobles agregats... com a escenaris d’exhibició. L’objectiu és recuperar la sensació de bullici i d’agitació al centre de la ciutat. Amb aquests canvis que hem introduït enguany hi ha certa expectativa, però en aquesta edició ens trobem al paradigma d’assaig-error.

Aquests canvis van adreçats també amb l’objectiu de convertir FiraTàrrega en referent en l’art d’emplaçar. Què significa?

Sí, FiraTàrrega és un mercat, un fet obvi que ens agrada remarcar. De fet, continua amb la definició tradicional de les tres F: fira, festa i festival. La fira com a mercat, la festa perquè s’emmarca en la Festa Major local i perquè congrega un ambient festiu, i el festival pel gran públic que ve a gaudir del teatre. La F de fira i de mercat ens interessa recalcar-la molt perquè és un gran punt de referència dels professionals del sector. Els quatre dies de FiraTàrrega acreditem unes 2.000 persones d’arreu del món, entre programadors, artistes, premsa... que venen atrets per la seva professió. 

Entre les coses que els volem oferir a banda de la programació, que és la matèria primera, és que vegin de quina manera es pot programar al carrer a finals del primer quart del segle XXI, ja que no és el mateix programar al carrer anys 90 i als anys 2000 que ara. El públic es cada cop més exigent i vol estar més còmode, hi ha una amenaça de temperatura i no suportem tantes inclemències, de manera que ens hem proposat ser com una mena d’aparador de com el públic pot gaudir dels espectacles de carrer: amb diferents tipus de grades, umbracles, noves hores d’actuació... Tot plegat per ser referent en l’art d’emplaçar, és a dir, en com ubiquem les obres per tal que els professionals vegin que a FiraTàrrega també pensem en la comoditat del públic més enllà de la programació. 

De fet, ja van començar a treballar en aquest art d’emplaçar amb l’edició especial de la covid. 

Sí, les ciutats van néixer per accident derivat de les condicions especials de la covid, ja que el canvi de les normes externes ens va obligar a reinventar-nos a través de l’observació i algunes ja s’han quedat com és el cas de l’espai Piscines. Amb la covid havíem de fer compatible dues coses que semblen antagòniques: la pandèmia i el teatre de carrer, i se’ns van acudir les ciutats on oferíem teatre al carrer amb aforaments limitats i perimetrats i on amb una mateixa entrada podies gaudir de dos o tres espectacles, i això s’ha quedat a les piscines amb el Pack Duo. Realment ens va costar molt pensar l’edició del 2021 i va suposar un exercici important de creativitat per part de tot l’equip. De fet, aquella edició va anar molt bé, tot i que a nosaltres el que ens agrada és el teatre al carrer i gratuït, la marca de FiraTàrrega, ja que els espectacles de carrer són una porta d’entrada fàcil a la cultura per a molta gent que en consumeix habitualment. D’alguna manera, les arts de carrer te les trobes i t’agradin o no, hi convius per força, no has de passar la barrera de la porta, per tant, tenen un element democratitzador molt important. Quan em van fer l’entrevista per accedir al càrrec de directora executiva, vaig llegir els comentaris de Google sobre FiraTàrrega i la majoria feien referència als espectacles dels artistes espontanis (off). Tenim dos tipus de públic: els fans de la programació oficial, els quals compren les primeres 600 entrades en menys de 24 hores des de la seva posada a la venda, i els més ocasionals, que venen a passejar per a veure què enganxen. Entre aquests dos, hi ha el públic mixt: aquell que compra alguna entrada, però també aprofita per gaudir de l’ambient al carrer. En aquest sentit, els preus són molt assequibles, per exemple al recinte de les Piscines costen 5 euros, ideal per al públic familiar. 

Enguany FiraTàrrega estrenarà un espai lúdic, gastronòmic i de descans a l’antiga estació de busos. 

Sí, amb la inauguració de la nova estació d’autobusos, queda aquest espai buit al centre que per ara no sabem quina utilitat tindrà en un futur, però que enguany en el marc de FiraTàrrega convertirem en una petita zona gastronòmica amb cinc food trucks, una barra, una haima, un umbracle, una mena de fotomaton i altres activitats, és a dir, com una zona lúdica i gastronòmica al costat del mercat de paradistes (Espai Fassina) i de la plaça de les Nacions Sense Estat, un dels pols importants d’exhibició. Enguany hem volgut definir la ciutat en tres zones: Reguer, Centre i Plana. 

I recomano molt l’espectacle inaugural d’enguany, que pot ser que t’agradi molt o que no t’agradi gens perquè és un espectacle contemporani de carrer. És com una mena de caos de ciutat amb molta participació de voluntaris locals, bandes municipals, escoles de música... hi ha 200 voluntaris que aniran vestits amb una armilla groga, així com pirotècnia, soroll... un caos estructurat des de la plaça Major fins a l’Hort del Barceloní amb un gran final. És un espectacle de gran format curiós i molt ambiciós que generarà opinions de tot tipus!  

Com ja ha comentat, FiraTàrrega deixarà el Suport a la Creació. En aquesta edició i en la del 2026 encara veurem algunes obres del programa, però l’objectiu és centrar-se en els quatre dies de Fira, veritat?

Exacte. Aquest canvi forma part de l’observació i de l’anàlisi de dades. Durant aquests últims anys hem vist que atrèiem, en part, companyies que provaven sorti no estaven professionalitzades i potser contribuíem a una certa precarització. FiraTàrrega és un mercat especialitzat i professional i volem que el sector de les arts escèniques sigui fort, amb solvència i autonomia econòmica. 

D’altra banda, en algunes edicions hi havia moltes companyies que procedien del Suport a la Creació (de vegades havien arribat a ser un 30% de la programació), i algunes després no tenien un circuit fora de Tàrrega. 

Segons tota aquesta anàlisi, l’any passat vam decidir reduir a cinc les companyies del Suport a la Creació i dotar-les de més diners per poder-les enfortir i enguany, juntament amb la Generalitat, hem decidit suprimir el programa i centrar-nos en l’exhibició. També és cert que el Suport a la Creació va començar el 2007  amb Deambulants, que va inaugurar el certamen amb un espectacle de gran format en un moment en què no hi havia companyies catalanes que apostessin per aquest format.

Realment, el Suport a la Creació ha estat un programa que ha funcionat, però ara el país ja comença a estar preparat amb centres de producció que reben diners públics per dedicar-se només a aquesta tasca. Aquests centres, que fan exclusivament això, s’han de posar a treballar en xarxa amb nosaltres perquè ells creïn i nosaltres exhibim. Així el sistema es fa molt més gran i s’enforteix. Aquesta ha estat una decisió difícil de prendre, ja que el Suport a la Creació s’havia convertit en una marca vinculada a FiraTàrrega després de 18 anys de trajectòria.

A més, també tenim la responsabilitat, com a institució pública, de ser clars i concisos amb la nostra missió i no hem d’abastar tasques que no són les pròpies. Això també està relacionat amb un tema pressupostari: portem cinc anys amb el mateix pressupost d’1,2 milions d’euros mentre que les despeses no han parat de pujar: subministraments, materials, salaris... fet que t’obliga a reduir activitat i a concentrar serveis, i vist aquest panorama hem pres aquesta decisió. Els canvis costen, però estic convençuda que sempre són bons. 

De fet, a Tàrrega ha nascut un nou programa de suport a la creació artística de la mà de la cooperativa Spasa. 

Sí, ha estat casualitat, però ha anat rodat. En la seva primera edició acompanyaran a tres companyies que faran una residència a Tàrrega durant una setmana del mes de novembre, també és interessant que puguin coincidir totes tres companyies al mateix moment i establir converses i sinergies, i si alguna està bé es podria exhibir a FiraTàrrega 2026 o 2027. 

Les oficines de FiraTàrrega s’han traslladat a Cal Trepat.

Sí, estem molt bé. Tots en un mateix despatx diàfan i lluminós, fet que ens ha permès guanyar en comunicació interna. Estem lluny del centre, però en general estem molt bé. El meu desig és que Cal Trepat es converteixi en una gran fàbrica de creació de moltes disciplines.

Aquest 2025 culmina el seu ‘mandat’ com a directora executiva de FiraTàrrega. Quina valoració en fa?

Sí, vaig accedir al càrrec el novembre del 2020, en plena pandèmia de la covid, fet que ens va obligar a canviar les regles del joc. La valoració general és positiva. Pensava que coneixia FiraTàrrega, perquè hi havia treballat de jove i l’he viscut des de sempre, però des de dins és una altra cosa. S’ha tornat complexa pel que fa a la gestió, com tota administració pública. Hi ha molta burocràcia i poca agilitat i flexibilitat en les contractacions. Òbviament, cal complir la llei, que està feta amb bona intenció, per evitar amiguismes i prevaricacions, però es basa en una desconfiança absoluta i els processos són massa llargs. S’està creant una distància preocupant entre l’administració i la societat. 

Tornat al meu treball, crec que he ordenat els terminis, hem avançat les convocatòries per poder treballar tots més còmodes, he intentat simplificar algunes formes de treballar i he digitalitzat alguns processos que ens portaven molt de temps. Tot i això, encara queda molta feina per fer perquè la feina és infinita, i també és cert que sempre surten imprevistos d’última hora. 

La valoració que en faig és molt enriquidora i també m’ha permès conèixer com funcionen –i disfuncionen– les institucions per dins. A FiraTàrrega ens regeixen quatre institucions, que ens reunim en el consell d’administració, i cada una funciona a la seva manera. I aquesta moda que han agafat els governs de prorrogar els pressupostos a nosaltres ens suposa una gran inoperància, ja que no podem introduir coses noves, negociar nous programes... També ha estat interessant conèixer com es mou el finançament privat: espònsors, mecenes... 

D’altra banda, m’agradaria destacar que em van convidar a formar part de la comissió redactora de l’Agenda Rural. A partir d’aquí se’m va acudir crear el Lleida Escena, que vam estrenar l’any passat i que pretén donar força als municipis rurals. Juntament amb la Diputació de Lleida vam convidar tots els pobles de Lleida a venir a FiraTàrrega amb acreditació gratuïta per mostrar-los espectacles que poden programar. Una de les coses bones que ha quedat és la trobada presencial de diferents agents de les arts escèniques de Lleida: alcaldes, programadors, companyies, festivalets... Trobar-se i compartir idees és una de les millors experiències que ens brinda la condició humana.