És la directora artística de FiraTàrrega i ens defineix l’edició d’enguany com “ambiciosa, eclèctica i vibrant”. 

Com definiria la programació de la 45a edició de FiraTàrrega que porta per lema ‘Connectar’?

Crec que es pot definir com ambiciosa, eclèctica i vibrant. D’una banda, ambiciosa perquè presentem 54 propostes de les quals un 61% són companyies que exhibiran peça per primera vegada al mercat, això vol dir renovació, descobrir talent, només mirades... En el sentit d’eclèctica perquè és una programació, com a mercat que som, amb molta varietat de gustos. En aquest sentit, els espectadors trobaran peces d’humor, divertides, amb contingut crític, d’experiència, més contemporànies... ho trobarà perquè hi ha molta varietat de formes i discursos i està molt ben equilibrat, tant amb artistes amb trajectòria com d’altres d’emergents, i pel que fa als programadors crec que és una proposta que pot cobrir molt bé els diferents programadors tant estatals com internacionals. I finalment, d’entranya perquè hi ha peces vibrants per celebrar i per gaudir que et connecten, lligat amb el leitmotiv d’aquesta 45a edició del certamen. 

Així, què hi trobarem enguany a fira?

De tot! Propostes artístiques molt variades, una gran oferta de restauració i més comoditat, una de les apostes de l’organització per l’edició d’aquest 2025. Fa temps que des de FiraTàrrega juguem amb l’experiència de l’espectador en l’àmbit artístic, però enguany fem un pas més i comencem també a treballar en la comoditat del públic, que consolidarem en les pròximes edicions. Això fa referència a posar més umbracles, buscar espais on es puguin instal·lar més grades perquè el públic pugui seure, adaptar els horaris dels espectadors a la meteorologia evitant, per exemple, les hores de més calor... Treballem aquesta comoditat que hem anomenat l’art d’emplaçar, juntament amb una oferta culinària més potent amb l’obertura d’una nova zona a l’espai de l’antiga estació d’autobusos. Més comoditat també perquè concentrem de nou tota la fira al centre de la ciutat, fet que farà que ens hàgim de desplaçar en altres espais més perifèrics i, fins i tot, fora de la ciutat. Professionalment, continuarem tenint l’oferta d’activitats en una Llotja on ja s’han acreditat un miler de programadors, dels quals 175 són internacionals procedents de 25 països diferents, entre els quals hi ha delegacions lògicament d’Irlanda (tenim el focus irlandès), França, i Alemanya i Portugal, que venen de la mà del Pla d’Impuls del Circ de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya, però també tenim programadors satèl·lit dels Estats Units, Mèxic, Corea del Sud, Taiwan i Hong Kong, que venen per descobrir i establir projectes a mitjà i llarg termini. La filosofia de la Llotja lliga molt bé amb el leitmotiv de Connectar, ja que és un espai de trobada, de connexió i d’inspiració. Allà organitzem tres grans activitats liderades per FiraTàrrega: el Laboratori TC, en què presentarem creacions que s’estan gestant en arts de carrer, entre les quals encara hi haurà el programa Suport a la Creació juntament amb altres que s’estan fent en altres espais de creació públics; Creació Escènica en Gira, on posem la mirada en els municipis més petits, aquells que a vegades ens han vist inabastables o molt grans, hem treballat en aquest sentit de la mà de la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques, i finalment el Lleida Escena, que impulsem de la mà de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i la Diputació de Lleida amb l’objectiu de cohesionar i establir contactes entre els diferents agents que treballen al territori en el món de les arts escèniques en el marc d’una trobada presencial. En aquesta última activitat ja tenim 173 inscrits, tot un miracle a la província de Lleida que demostra les ganes de fer i de treballar amb complicitat i en xarxa. 

FiraTàrrega 2025 s’inaugurarà amb una curiosa i participativa proposta de gran format de Marc Salicrú titulada Interferència 03: Breu inici d’aproximació fugaç al prefaci del segon folre en l’esfondra. Trajecte a 85 bpm. Què en pot avançar?

Un pepinazo! És una proposta que no accepta grisos, o et captiva molt o bé et tira enrere, perquè no és fàcil pel soroll i el rebombori, és un muntatge caòtic en el qual passaran 50.000 coses a la vegada, no sabràs on mirar. Serà un desordre orquestrat amb sons i dissonàncies, molta participació amb més de 300 voluntaris, la majoria de Tàrrega però també de més enllà. És una partitura musical de la ciutat. Sortirem de la plaça Major, pujarem pel carrer Agoders, a la zona baixa del Pati, on hi havia el quiosc, tindrà lloc la trobada i la benedicció de les diferents confraries, baixarem pel carrer Joan Maragall i acabarem a l’Hort del Barceloní acomiadant-nos amb l’Hora dels Adéus, aquí perquè sí i perquè volem celebrar. Veurem moltes sorpreses, signes que reconeixem tot i que potser no entendrem o potser sí, cançons que ens sonaran... serà com una sacsejada que de sobte marxarà i s’acabarà. La idea és: Quin rastre ha deixat això i què ha passat aquí?  

És una proposta en la qual els decibels poden ser elevats. En aquest sentit, recomano que si es ve amb canalla, es porti protecció d’orelles o que ho tinguin en compte i, potser, que no es posin davant de tot. És un muntatge d’un artista emergent pel que fa a les arts de carrer amb uns codis escènics de gran format del segle XXI, que feia temps que no trobàvem ni veiem tant a Catalunya com a escala internacional. I aquí, doncs, lliguem amb el segon mandat que vaig començar com a directora artística el 2024 amb una clara aposta per retornar al gran format de qualitat i amb noves tendències. No és fàcil trobar propostes d’aquestes característiques perquè s’han de gestar amb molt de temps i amb complicitat amb altres coproductors, en aquest cas amb el festival Grec i amb les festes de la Mercè de Barcelona.

És arriscat perquè hi haurà molts voluntaris?

És arriscat estèticament i com a proposta, però el Marc i tot el seu equip ja tenen molt mesurades les accions que ha d’anar fent en cada moment. Amb més de 300 voluntaris, només és possible fer un sol assaig general i ells ja fa temps que treballen amb l’escola de teatre Cruma de Tàrrega per guiar tots aquests voluntaris. Realment està tot molt detallat amb un minutatge molt ben elaborat. Certament, és risc, però dins d’aquest està controlat! Ja serà la tercera que es fa tot i que és la primera en format itinerant, i aquesta és la gran novetat i la gran aposta de FiraTàrrega: com transformem una peça de gran format i l’adaptem a Tàrrega amb les seves peculiaritats.

Comenti altres propostes.

El recinte de les Piscines adreçat al públic familiar i a aquelles persones que busquen una mica de calma amb propostes molt potents de dansa i d’humor. Com sempre dic, és un espai oasi. Hi trobarem StreetFools amb Banaba Flup, una estrena molt divertida de dos artistes que procedeixen de Kamchàtka i d’Eléctrico 28 o la companyia d’Euskadi Markeliñe amb Artilusio, una meravella de peça, una màquina que menja llibres i aquesta màquina la té una padrina que cada dia explica històries segons el llibre que es menja, entre altres. L’espai de les Piscines ofereix gaudir d’espectacles amb un preu molt popular i d’una manera tranquil·la sortint del rugit del centre, la gran aposta per a aquesta edició. 

Pel que fa als espectacles gratuïts, recomano molt la grada del Reguer del focus irlandès amb tres propostes divertidíssimes, virtuosíssimes i amb voluntat d’arribar a una gran diversitat de públic. Són peces molt boniques, tendres, que fan riure... 

També recomano anar al Teatre Ateneu a veure les tres propostes programades, molt diferents entre elles però molt potents. D’una banda, Agrupación Señor Serrano amb Història de l’amor, una peça que ja s’ha vist al festival Grec i que ara arriba a Tàrrega. Feia molts anys que no teníem aquesta companyia que ha estat en molts festivals internacionals a FiraTàrrega i que molt poques vegades podem veure en teatres catalans. Valen molt la pena tant pel que diuen com per com ho diuen amb un llenguatge molt peculiar i singular. D’altra banda, la companyia navarresa Las Nenas Theatre amb Torcidxs, una peça divertida i irreverent sobre violències estètiques. I finalment, Verne de la companyia murciana Onírica Mecánica, una proposta que beu de l’univers de Jules Verne amb tot l’interès per descobrir que inclou una part molt acolorida i una part molt més fosca. 

El públic no es pot perdre a la plaça de les Nacions Circumstances de Beyond, una peça de qualitat i elegant que fa despertar els “oh!”.
També tenim peces que són molt de carrer i d’entranya com Quimera de la Fam, una proposta itinerant amb un gran cap que fa 10 metres per 5 metres inspirat en la mitologia grega, o Mi gran caracol d’Ángeles de Trapo, un caragol que recorrerà el carrer Migdia amunt i avall. A més, Deabru Beltzak amb Su talka, una proposta molt festiva amb percussió i pirotècnia pel centre, o Insectotròpics, companyia que hem vist néixer a FiraTàrrega i que presenten La conferència dels ocells a la plaça dels Àlbers. 

Els que s’arrisquin a veure alguna proposta rara avis que vagin a veure Nyamnyam amb Cinemàtica a l’Escola d’Art Ondara, que també hem de tenir en un mercat com el nostre, o els Hotel Iocandi amb Conhort, al mateix espai on ja fa uns anys van estrenar la seva anterior peça, ara amb un circ d’autor molt bonic. 

I no pararia... Zum Zum Teatre estrena Monstre rosa, una peça en la qual per primera vegada no parlaran amb una estètica renovadíssima, una aposta d’aquesta companyia de Lleida per arribar al mercat internacional. I de Lleida també Campi Qui Pugui amb Camelvà, una proposta de riure per passar-ho bé, a la nova zona d’exhibició que estrenem enguany a La Plana, a l’espai exterior de la Llotja. 

En la presentació de FiraTàrrega 2025 van anunciar la fi del programa Suport a la Creació tot i que enguany i el 2026 encara en podrem veure algunes propostes. Pot fer-ne una valoració?

Sí, vam anunciar la fi de la convocatòria del programa Suport a la Creació. Des de FiraTàrrega destinàvem uns recursos econòmics a la creació d’arts de carrer, convocatòria que ja ha arribat al seu final. Com bé dius, hi ha dues propostes que encara pengen del Suport a la Creació: Kamchàtka amb Incontinuo i Marie de Jongh amb Bo, que es presentaran el 2026, juntament amb una companyia que finalment no estrenarà enguany, Llum de Fideu, perquè no han acabat la creació i l’han traslladat a la propera edició del certamen. 

A partir d’ara destinarem tots els recursos a l’esdeveniment, que és la nostra missió, però com agents del sector ja estem treballant amb centres de creació públics de Catalunya per anar agafats de la mà i acompanyar artistes de carrer. L’ideal seria poder fer un acompanyament externalitzat i les peces que ens encaixin, poder-les portar a FiraTàrrega. És a dir, detectar i seguir els artistes ho continuarem fent i és probable que continuem oferint assajos oberts durant l’any a la ciutat per a aquelles peces que necessitin provar abans d’arribar al mercat. L’únic que hem fet és reordenar-nos com a sistema. 

Sempre comenta que FiraTàrrega no seria possible fora de Tàrrega. Per què?

En l’àmbit urbanístic, la mida de Tàrrega és ideal per celebrar el certamen i per poder dur a terme els assajos previs. A més a més, el públic de Tàrrega té 45 anys d’experiència i abraça molt bé els artistes quan hem demanat la seva col·laboració i participació. Quan has de preparar una fira com la nostra, ens és molt fàcil poder tallar carrers i tenim un accés directe a través dels veïns. En ciutats més grans, ja no dic Barcelona, sinó Lleida o Sabadell, això és molt més difícil! Hi ha algun ingredient que desconeixem, però la ciutadania de Tàrrega continuen gaudint de la Fira després de 45 anys i això és així probablement perquè el certamen es va construir des de la base. En les primeres edicions, els veïns allotjaven programadors i artistes, alguns encara ho fan avui dia, i s’han creat uns vincles que la fan única. 

Penso que avui dia, amb l’àmplia oferta que hi ha arreu, crear una mena de FiraTàrrega seria complicat, de manera que l’hem de cuidar, revisar i estimar. 

També el suport de les entitats?

Sí, totes les associacions s’han bolcat sempre amb FiraTàrrega. A la ciutat hi ha una escola d’arts i fa un temps també ha nascut una escola de teatre amb un alt nivell de participació, així com la recentment constituïda cooperativa Spasa com a espai de creació, això és un molt bon senyal! Que surtin aquestes iniciatives privades que complementen el que nosaltres fem és meravellós! Totes aquestes sinergies amb entitats, l’escola de música... les expliquem amb la inauguració d’enguany. Tàrrega és una ciutat associativa amb ganes de fer, d’innovar i participar. 

Què espera de FiraTàrrega 2025?

Espero una edició massiva i còmoda, sobretot després d’aquest exercici de concentració al centre i d’aquesta aposta per l’art d’emplaçar. A més, al calendari ho tenim bé perquè l’11 de setembre és festiu.