Fa gairebé una dècada que l’ajuntament de Tàrrega va posar en marxa el projecte dels horts urbans municipals com a eina d’interacció social i com a espai de trobada entre persones amb interès per l’horticultura alhora que garanteix el proveïment d’aliments saludables, especialment a persones vulnerables. Actualment poden accedir als horts urbans tots els veïns de la ciutat mentre que quan va començar el projecte el 2016 tenia un caràcter més social i estava dirigit concretament a col·lectius desfavorits. La regidora d’Acció Social, Alba Castellana, va destacar que les xifres demostren que és un èxit: “Aquest 2025 hem rebut mig centenar de peticions, fet que ens ha obligat a dissenyar parcel·les més petites (abans eren totes de 50 metres quadrats i ara n’hi ha algunes de 50 i d’altres de 25) per poder donar cabuda als 35 usuaris que han acabat inscrivint-se”. Castellana va posar en relleu el projecte perquè “fomenta la socialització de la ciutadania i el consum d’aliments saludables”.

El producte estrella dels horts urbans de Tàrrega és la tomata, de tota mena de varietats encara que la majoria també conreen ceba, albergínia, carbassó, pebrot, enciam i fins i tot cogombre, les hortalisses típiques de l’estiu tenint en compte que els mesos d’hivern no funcionen.

Alba de Lamo és la responsable de garantir el bon funcionament, tant a nivell tècnic com de comportament. Les seues funcions són vetllar perquè els espais comuns estiguin nets, que el sistema de reg funcioni, que el cultiu sigui ecològic i que no hi hagi problemes entre els usuaris. Abans hi havia un conserge, però ara tots els usuaris disposen d’una clau, fet que valoren “molt positivament”, segons De Lamo, perquè “tenen més llibertat” i, per exemple, “ara a l’estiu que fa tanta calor, poden venir a primera hora del matí o fins i tot cap al tard”. De Lamo va dir que “amb aquesta flexibilitat horària els horts estan més ben cuidats, i tot es basa en la confiança i el respecte”.

Els usuaris tenen diferents motivacions però coincideixen en la valoració molt positiva. Lluïsa Culleré s’ha estrenat aquest any com a usuària. S’hi va apuntar perquè “em vaig jubilar al setembre i ara tinc més temps”. Procedeix d’una família pagesa i “tenia moltes ganes de tornar a estar en contacte amb la terra”, va afirmar. Així mateix, Culleré va afegir que “el meu marit va en cadira de rodes i vaig pensar que seria una bona manera que sortís de casa i tingués contacte amb la naturalesa i l’exterior”. Va reconèixer que “no tenim l’hort més bonic de tots, però valorem l’experiència de forma molt positiva, especialment l’ajuda que rebem de la resta d’usuaris i de l’Alba (la responsable)”. “Crec que una persona sola no pot fer un hort sense coneixements previs i aquí te’ls faciliten”, va apuntar Culleré.

Per la seua banda, Josep Lluís Maza va ser un dels primers usuaris: “Vaig venir les dos primeres temporades, vaig parar un temps perquè vaig tenir un accident i vaig començar a fer un hort a casa de la meua filla, que té prou espai, encara que fa tres anys vaig decidir tornar perquè el tinc a prop de casa i m’agrada molt.” Per a Maza, “és una experiència molt satisfactòria perquè hi ha bona harmonia amb la comunitat, t’ho passes bé i fas exercici”.

D’altra banda, Andriy Hryshkov, que ve d’Ucraïna, va explicar que el seu país és molt agrícola i volia recuperar el contacte amb la terra. Es va inscriure després de la pandèmia i destaca tant les relacions amb la resta d’usuaris com el fet de poder disposar d’un hort a la ciutat.