A principis del segle XIX i durant l’anomenada guerra del Francès, va néixer a l’estat castellà un corrent polític batejat com a liberalisme. Podríem convenir que és aquí on van crear-se les dues Espanyes que tant material creatiu ha donat als intel·lectuals de l’època. L’ocupació napoleònica va ser fidel al comportament normal en aquests tipus d’incursions, i va fer aparèixer un nou corrent polític col·laboracionista que la ciutadania anomenava els seus components com els “afrancesats”. Per contra, els que no veien amb bons ulls la dominació francesa, van crear un moviment que autocitava els seus seguidors com a “patriotes”.

Aquests darrers són els que van elaborar la Constitució espanyola de 1812 a Cadis (la Pepa), que volia encabir una monarquia liberal. Un primer intent inspirat en el republicanisme que no va reeixir pel triomf en la guerra dels partidaris de Ferran VII, retornant a l’absolutisme i perseguint els liberals. Tanmateix, el 1820 el general Rafael del Riego va obligar el monarca a acceptar la Pepa iniciant el Trienni Liberal, i va esdevenir com un miratge ja que el 1823 es reinstaurà novament la monarquia absoluta al país.

Amb la mort de Ferran VII, s’inicià una lluita pel tron que va desencadenar les dues guerres carlines (1840 i 1846). Durant l’accidentat regnat d’Isabel II, el deteriorament de la situació política va portar el desprestigi monàrquic permetent que cobrés força el republicanisme. 

Amb la renúncia al tron d’Amadeu I, l’11 de febrer de 1873 es proclamà la Primera República espanyola malgrat la majoria de diputats monàrquics al Congrés i aquesta durà quasi dos anys quan el general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. La Segona República es va proclamar molts anys després, el 14 d’abril de 1931, fruit de la victòria electoral republicana. L’aventura va durar gairebé poc més de cinc anys.

Amb aquest pobre historial republicà està claríssim que l’estat espanyol és bàsicament monàrquic, bastant dictatorial, i molt poc republicà. No entenc l’oposició a un referèndum sobre la corona, guanyarien de carrer. Espanya és obcecadament monàrquica.