Persona que assaja. Que prova i intenta, segons el DIEC. Que experimenta i practica la vida. Així definia el Joan el seu pare, en Florenci, el dia del seu funeral. Víctima d’una mort absurda i inesperada.

Lluny de les certeses absolutes, es va atrevir a desinstal·lar-se per a viure-la més a fons. Amb cor obert per estimar millor, per sentir més profundament, per trobar nous camins. Sondejava el silenci i la paraula, el gest i la mirada sobre les petites coses, que, massa sovint, ens passen desapercebudes.

Un home en esbós permanent. Amb l’anhel de comprendre tot, sense dominar res; de ser-hi plenament, sense necessitat de fer soroll; de compartir i deixar-se captivar per l’originalitat i la bellesa de l’altre, sense pressa, gaudint de l’oportunitat de l’encontre. Com un instant únic i irrepetible.

Una persona sorprenent, disruptiva i provocadora a qui avui desitjo fer homenatge, des d’aquesta càpsula TIC. De manera senzilla, proposant-lo al costat —i a l’alçada— d’altres referents de casa nostra, que han obert camí i s’han aventurat pels viaranys de la societat digital i donant noves formes al nostre futur.

Simona Levi

(Torí, 1966) La disrupció com a forma d’honestedat política. Activista destacada en l’àmbit de la tecnopolítica i els drets digitals. Ha estat una figura clau en els moviments socials europeus per la llibertat d’expressió, la transparència institucional, la protecció d’informants i l’accés lliure al coneixement i la cultura. Impulsora de diverses iniciatives ciutadanes, de les que destaca Xnet, una plataforma pionera en la defensa dels drets digitals i la cultura lliure i la denúncia de la corrupció.

També ha coordinat publicacions centrades en la sobirania digital i la lluita contra la desinformació: #FakeYou (2019), sobre la indústria de les notícies falses a l’estat espanyol; Proposta per a una digitalització sobirana i democràtica d’Europa (2021) que advoca per una transició digital basada en els drets humans, des del disseny i per defecte; i Digitalització democràtica. Sobirania digital per a les persones (2024), que proposa solucions concretes al repte d’una digitalització més democràtica, distribuïda i no monopolística.

Ricard Espelt i Rodrigo

(Manresa, 1973) La innovació digital com a eina de transformació social i rural. Amb una visió crítica i constructiva, explora les interseccions entre tecnologia, societat i territori, proposant models que promouen la justícia social, la sostenibilitat i la democràcia digital.

Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC. A la seua tesi Cooperatives de consum agroecològic de plataforma (2018) analitza el paper de les TIC en aquestes cooperatives, destacant com poden empoderar les comunitats rurals i transformar les relacions entre productors i consumidors, promovent models econòmics alternatius i més sostenibles.

Joana Moll

(Barcelona, 1982) L’art com a dissecció crítica del capitalisme digital. Artista i investigadora que explora les estructures ocultes del capitalisme de vigilància, la materialitat d’Internet i l’impacte ecològic de les dades. La seua obra esdevé una referència del hacking poètic i polític, que revela el que el sistema no vol que vegem.

Treballs comThe Hidden Life of an Amazon User (2019) mostren com una simple compra en línia pot implicar 8.724 pàgines de codi i una càrrega energètica significativa per a l’usuari, posant en evidència l’explotació digital i l’empremta ecològica amagada darrere d’interfícies aparentment inofensives. AmbCarbolytics (2022), analitza l’impacte ambiental de la publicitat digital, quantificant les emissions de CO2 generades per les galetes de seguiment. També col·labora amb el Barcelona Supercomputing Center per visualitzar com aquestes pràctiques contribueixen al canvi climàtic.

Enric Senabre Carbonell

(Alcoi, 1976) L’epistemologia col·laborativa com a eina de transformació. Investigador en metodologies col·laboratives i tecnologies obertes, la seua recerca se centra en la cocreació de coneixement, la ciència ciutadana i l’ús de marcs àgils per a la innovació social.

Vinculat al grup de recerca Dimmons de la UOC, que fomenta la innovació socioeconòmica i de gènere mitjançant la recerca, l’experimentació metodològica i l’acció orientada a una societat basada en els béns comuns. També ha treballat en projectes com Goteo.org, una plataforma de finançament col·lectiu per a iniciatives obertes i amb impacte social, i al col·lectiu Platoniq, que combina cultura, tecnologia i participació ciutadana, per “dissenyar futurs més justos i, per què no, també més divertits”. Contribuint així a formar societats i organitzacions més democràtiques, fent ús de tecnologies cíviques obertes.

Mònica Garriga Miret

(Lleida, 1974). La comunicació participativa com a eina de transformació ciutadana. Llicenciada en Dret i Màster en Comunicació, impulsa un periodisme constructiu i col·laboratiu, en què la tecnologia no és només una eina de difusió, sinó una oportunitat per generar vincles, capacitat crítica i compromís ciutadà. Amb una trajectòria internacional destacada, especialitzada en mitjans transmèdia, educació i participació ciutadana.

Codirigeix CitizenSqKm, una experiència pionera que investiga l’ús de les tecnologies mòbils i els sistemes d’informació geogràfica (GIS) per fomentar processos de transformació local a través de l’educació, el govern obert i la intel·ligència col·lectiva.

Albert Cañigueral Bagó

(Girona, 1976) L’economia col·laborativa com a laboratori del futur del treball. Enginyer, explorador digital i pensador crític sobre els efectes de la tecnologia en les estructures laborals i socials.

Pioner en la investigació en profunditat dels impactes de l’economia de plataforma a l’Estat espanyol. La seua mirada combina rigor analític, esperit pràctic i humanisme digital, i convida a repensar no només com treballem, sinó per què i per a qui treballem en una societat hiperconnectada. Amb el llibreEl trabajo ya no es lo que era (Conecta, 2020) i el documental Ciutat en Beta. El treball d’avui, la ciutat de demà (2023), ofereix una anàlisi valenta i clara sobre com la digitalització, la desintermediació i l’automatització estan transformant el món del treball —amb propostes per construir una societat més justa i resilient davant els reptes d’aquest nou paradigma.

Nota al marge 

En diferents parts de la càpsula, faig referència a l’economia plataforma. Aquest és un model econòmic basat en plataformes digitals que faciliten la interacció directa entre diferents usuaris —per exemple, consumidors, treballadors, empreses o proveïdors de serveis— mitjançant aplicacions o llocs web.

Aquest sistema pot aportar beneficis importants quan es basa en la col·laboració i l’ús eficient dels recursos. Per exemple, iniciatives com BlaBlaCar, que fomenta el viatge compartit i redueix emissions o CrowdFarming, que impulsa un model més just, cooperatiu i arrelat al territori. Bé. El tema dona per molt. Et proposo reprendre’l en una altra càpsula TIC.

Per tot, per tant, per molt més

Lluny d’avesar-me —i avesar-nos— a l’absència del Florenci, aquesta esdevé un desafiament que ens anima a celebrar i gaudir de la vida, conscients de la nostra vulnerabilitat. A continuar persistint amb preguntes, amb memòria, amb l’ànima oberta, com ell va aprendre.

I potser aquest és el millor llegat que ens regales: recordar que viure és assajar, i que estimar és fer-ho cada dia, com si fos la primera vegada… o la darrera. Descansa en pau, Florenci!

Bona quinzena. xerpejant.cat