Càpsula 206. El bategar

#CàpsulaTIC

per Ramon Oromí Farré

Firmes NT, Gent NT

Tatuatge
Tatuatge | Cottonbro studio

Repassant les publicacions del compte d’Instagram de l’Ajuntament de Tàrrega, em topo amb la que anuncia una Festa Major de Maig de rècord. Faig una repassada ràpida a l’extens programa. M’agrada veure que les persones amb discapacitats i les joves hi tenen un paper actiu i rellevant.

Tinc la curiositat a flor per descobrir lo cor de Targa i veure com el seu batec omple la plaça Major de la ciutat, des de la perspectiva transgressora i provocadora de les noves generacions. El que vindria a ser una nova versió, una actualització, dels cànons tradicionals de la nostra festa. 

Per això, en aquesta Càpsula TIC especial em proposo explorar els moviments que vivifiquen i donen força al cor digital.

Si bé quan parlem de xarxes socials, sovint el primer que ens ve al cap són plataformes digitals com Instagram, WhatsApp o TikTok, però són molt més que aplicacions. En el sentit més profund, són xarxes de persones unides per vincles: d’amistat, de confiança, d’afecte, d’intercanvi, de suport... I el cor d’aquestes xarxes, allò que les fa funcionar de debò, no són les tecnologies digitals, sinó la necessitat innata de connexió i de reconeixement recíproc.

 

1. Les xarxes com a mirall emocional

Ja des del moment que naixem, busquem el contacte amb els altres. Aquesta connexió primària és essencial per al nostre desenvolupament emocional. Amb el temps, aprenem a reconèixer i interpretar les emocions dels altres, i a compartir les nostres. Això és el que també fem a les xarxes, tant en persona com en línia.

Per exemple, quan un adolescent penja una foto i rep comentaris positius de les seues amistats, no només busca un m’agrada, sinó validació social: vol sentir-se valorat, guapo, important. Així mateix, en compartir una cançó que ens fa connectar amb el que ens està passant, estem buscant empatia: que les altres persones entenguin com ens sentim.

Aquest intercanvi d’emocions, de mirades, de paraules i de gestos, és el que dona vida a les xarxes. És el cor bategant del vincle social.

 

2. El reconeixement mutu: Et veig, t’escolto, m’importes.

Un dels grans anhels humans és sentir-se reconegut. No només vist, sinó distingit com algú original, suggerent i valuós. Aquest reconeixement passa per l’escolta, per l’atenció i per la resposta emocional. I aquí és on les xarxes també esdevenen molt poderoses.

Per exemple, quan una persona gran se sent útil quan comparteix consells de cuina o remeis tradicionals, se sent reconeguda per la seva experiència. O quan algú té problemes i troba una persona o un grup en el qual pot parlar obertament. Allà no el jutgen, sinó que l’escolten, el comprenen i li donen suport. Se sent part d’una comunitat. Aquest reconeixement mutu és el que transforma les xarxes en espais de construcció i cura.

 

3. El sentiment de pertinença: Som-hi plegats!

Formar part d’un grup és fonamental per al nostre benestar emocional. Tant si és una colla d’amics, una associació, un grup de WhatsApp o una comunitat en línia, les xarxes ens ajuden a sentir que no estem sols. Ens recorden que som part d’un “nosaltres”.

Per exemple, un grup de mares i pares d’escola que comparteixen dubtes i experiències del dia a dia, enfortint el sentiment de comunitat. O la comunitat digital LGTBI o de les persones migrades, on poden compartir la seva història, rebre suport i celebrar la seva identitat. O un grup de persones voluntàries que organitzen activitats solidàries. Encara que cadascuna té la seua pròpia vida, es reconeixen en un objectiu comú.

Aquest vincle és emocional: quan sabem que podem comptar amb els altres, augmenta la nostra autoestima i la confiança.

 

4. L’autoexpressió: dir qui som, com ens sentim

Les xarxes també són espais per expressar i compartir la pròpia identitat. Hi compartim pensaments, gustos, emocions, idees. I quan ho fem, ens construïm, ens descobrim i ens reafirmem. Si bé aquest procés és especialment intens en l’adolescència, però ens acompanya al llarg de tota la vida.

Com ara, quan pengen vídeos ballant perquè és el seu espai de llibertat o comparteixen en un post allò que els agrada, i descobreixen que altres comparteixen les seues mateixes passions. Autoexpressar-se en xarxa pot ajudar-nos a posar nom a emocions difícils, a compartir èxits o fracassos, a deixar empremta.

 

5. El suport emocional: estar-hi, fins i tot en silenci

Hi ha moments en què el simple fet de saber que algú hi és, pot canviar-ho tot. No calen grans discursos, sinó presència emocional. Això també és part del cor de les xarxes.
Gestos senzills com una reacció a una publicació trista, com una manera de dir “estic amb tu”; un àudio de suport quan algú està passant un dol o una bona notícia; un missatge breu: “Et tinc present. Si necessites parlar, soc aquí.”

Les xarxes poden ser com una mà estesa, una abraçada latent, una mirada que acompanya.

 

6. El perill: xarxes sense cor

Quan les xarxes es desconnecten de l’emoció i el vincle humà, poden fer mal i destruir les persones. Si només es busca aparentar, competir, tenir més seguidors o difondre odi, les xarxes es buiden. El cor deixa de bategar. I llavors apareixen el ciberassetjament, l’ansietat, la desconnexió emocional.

Per això és tan important que eduquem per al vincle. No només ensenyar a fer servir les xarxes, sinó ajudar a utilitzar-les com a espais d’humanitat i cura.

 

7. Repte? Mantenir viu el batec

Et proposo algunes claus senzilles per sostenir ben viu el cor de les xarxes:

- Practica l’empatia: abans de comentar o compartir, pensa si es tracta d’un contingut beneficiós i com pot afectar els altres.

- Sigues autèntic i mostra’t com ets. Sense necessitat de fer veure, ni utilitzar filtres enganyosos.

- Crea espais segurs: mantén canals oberts amb persones amb qui et puguis expressar lliurement.

- Celebra les diferències: explora i valora les històries, cultures i emocions diverses que enriqueixen la teua mirada.

- Cuida els silencis: no cal respondre a tot, ni cal fer-ho a cop calent. Però sí fer-se present quan cal.

I sempre tenint present que el cor de les xarxes no és digital, sinó humà. I que som la part més important de l’engranatge. Si posem les persones al centre, les xarxes poden ser un espai més de connexió emocional i social que tenim al nostre abast. Amb el que tenim a la vora i els que estan ben lluny.

 

Bona Festa!

Les xarxes socials poden ser molt més que un escenari de cors buits i continguts efímers. Poden esdevenir un espai viu, acollidor i transformador, si les omplim de presència, escolta i autenticitat.

Com la Festa Major de Maig de Tàrrega, les xarxes tenen la capacitat de crear i enfortir els vincles que ens fan sentir part d’alguna cosa més gran. De generar espais de trobada i compartició d’emocions, de (re)construcció de la comunitat, de reconeixement mutu. De fer-nos vibrar plegats, de teixir complicitats i d’honorar allò que més ens humanitza: el vincle amb els altres.

Que aquest batec compartit ens acompanyi dins i fora de la plaça, dins i fora de les pantalles! Perquè quan les persones es troben de veritat, sigui digitalment o cara a cara, el cor torna a bategar amb força. I aleshores, sí: la festa és completa.

Et desitjo una Festa Major de Maig, pleta de batecs intensos i preciosos. Bona quinzena. xerpejant.cat

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article