S’ha presentat recentment al Congrés per part dels grups parlamentaris de Junts i el PSOE una proposició de llei per delegar a Catalunya diverses competències en immigració. Com és natural, ja des del primer moment l’anunci ha aixecat una bona polseguera. Quan sembla que s’atorga a Catalunya qualsevol avantatge, la caverna política i mediàtica de l’altiplà posa el crit al cel. Aquesta volta també s’hi ha afegit al soroll el populisme esquerrà de Podemos, la qual cosa no sorprèn perquè quan es tracta d’anar contra Catalunya, el castellanisme és un bloc granític que abarca des de l’extrema esquerra fins a l’extrema dreta.

Des d’una òptica eminentment independentista no s’entén tot aquest rebombori castellanista. No s’han llegit la lletra petita de la proposició, aquests capsigranys? En la majoria dels punts de l’articulat i posa ben clar: “Es delega a la Comunitat Autònoma de Catalunya l’execució de la normativa de l’Estat”, i en altres llegim: “En col·laboració(nisme) amb la resta de Forces i Cossos de Seguretat”, o bé: “Respectant les normes promulgades per l’Estat”. La vicepresidenta espanyola, María Jesús Montero, que se l’hi entén tot, no ho va poder dir més clar després de l’acord amb Junts: “No és una transferència, sinó una delegació de competències.” Amb la mà al pit, de delegacions ja en tenim prou, o us sembla poc la delegació de la Generalitat?

Tinguem-ho clar, l’Estat mai transfereix poder, el que fa sempre és passar-nos “patates calentes” perquè ens cremin a les mans: immigració, el fals traspàs de rodalies, l’il·lusori finançament singular, etc. No ens donen més autogovern, més aviat ens donen més feina (administrativa, burocràtica). La qüestió important és que el poder i la presa de decisions determinants sempre són al centre radial. 

Tanmateix, tota aquesta corrua de “delegacions” el que fan és reforçar el fals relat de l’Estat de que Catalunya disposa ja d’un nivell d’autonomia envejable, amb l’objectiu de consolidar la mentida de la “pacificació” del territori, principal lema esbombat pel “governador civil” de Catalunya, actual inquilí del Palau de la Generalitat.