Per enèsima vegada és fastiguejant comprovar com la política del PSOE utilitza l’estratègia en benefici propi, i no pas per afavorir els ciutadans. L’intent de Pedro Sánchez de donar garsa per perdiu amb el decret Òmnibus, no l’hi ha donat el resultat desitjat. 

S’està emprant molta tinta i paper en els mitjans immoralment venuts al sistema, per esbombar els efectes negatius del rebuig parlamentari al ja famós decret Òmnibus. Aquests tipus de decrets on el seu contingut sol ser molt heterogeni convertint-lo políticament pervers, es caracteritzen per la inclusió en una mateixa norma, de qüestions, matèries i aspectes que res tenen a veure amb l’objecte inicial de la mateixa.

En aquest decret concretament, s’hi insereixen més de 80 assumptes d’una dispersió descomunal, i és curiós que els temes que sonen amb més insistència són les pensions i el transport públic. El PSOE ja ens té avesats a plantejar aprovar lleis que finalment són capcioses. Ara però s’han industrialitzat i ja treballen a l’engròs. Presenten un paquet de lleis per aprovar totes juntes i entaforant-ne unes amb les altres, volen fer passar bou per bèstia grossa. L’estratègia és dient-ho finament insidiosa. Si t’agraden algunes d’aquestes lleis, les has d’aprovar totes, també les que et desplauen. 

Segurament el govern de l’Estat buscava aquest rebuig al decret Òmnibus, per poder cridar als quatre vents que els milions de pensionistes i usuaris del transport públic sortiran perjudicats per culpa de Junts. Sabien molt bé que no tindrien els suports necessaris. Veritablement a Pedro Sánchez l’interessen molt poc aquests milions de ciutadans. El que realment busca és desprestigiar els seus adversaris davant l’opinió pública. 

Sap molt bé que si presenta a votació la puja de les pensions per separat, la tindrà aprovada. Respecte de prorrogar els descomptes en el transport públic també. Però per què no presenta prorrogar també l’IVA de l’oli, la farina, el pa, les fruites, els ous, la llet i l’electricitat? El decret Òmnibus és pura maniobra política demagògica: culpar els demés de la teva incompetència.