Com sol passar habitualment, cada any en les administracions públiques es preparen els pressupostos i es posen a votació entre els representants de cada organisme, elegits democràticament. Això es fa per poder preveure d’on sortiran els ingressos i la seva quantia, i evidentment a quines partides aniran destinades les despeses, sempre intentant un saldo comptable equilibrat.

També és consuetudinari que es presentin dificultats per aprovar els comptes per les discordances que es generen entre les variades maneres de veure la política administrativa, segons la ideologia que es defensi. Ara mateix tenim sobre la taula l’aprovació dels pressupostos de l’Estat i els de Catalunya. Tots dos presenten dificultats per tirar endavant i la causa comuna es troba en la posició de rebuig per part dels partits autoanomenats independentistes. Les causes d’aquest refús son múltiples i cada partit hi defensa la seva. 

Hi ha, sobretot, una coincidència entre Junts i ERC: els incompliments per part del PSOE dels quantiosos acords assolits durant aquest darrer any, que tenen el seu origen en la investidura de Pedro Sánchez. Elisenda Alamany (ERC) argumenta que tant el traspàs de rodalies com el finançament singular estan en “via morta” i que aquesta negativa situació no convida a negociar cap pressupost. Per la seva banda, Carles Puigdemont (Junts), després que els socialistes ajornessin per segona vegada el tràmit de la proposició no de llei sobre la qüestió de confiança reclamada per poder negociar pressupostos, demana que es compleixi l’acord per al traspàs integral en immigració i que es desencalli l’aplicació de l’amnistia. 

L’historial d’incompliments de l’Estat castellà amb Catalunya és tan dilatat en el temps que els partits independentistes no poden continuar deixant-se aixecar la camisa i s’han de plantar davant dels pressupostos amb un no rotund. De què ens serveix aprovar uns pressupostos que en el millor dels casos ens anorreen econòmicament (-22.000 M€ anuals), i en el pitjor (habitualment) no compleixen ni tan sols el que pressuposten en matèria d’inversions, impedint que Catalunya desplegui tot el seu potencial econòmic?