Aquest estat colonialista castellà té un historial d’amnisties enganyoses que fa feredat. No ens hauria de sorprendre però. Quan un estat dubtosament democràtic vol controlar la seva població súbdita, el recurs d’una amnistia fantasma forma part de la mateixa estratègia de control.

En èpoques de dictadura aquest sistema sembla inherent a la pròpia filosofia autocràtica, i es pot emprar sense complexos. En una democràcia com la nostra que només ho és de façana i on la seva estructura interior res té a envejar amb períodes passats de deplorable record, aquest recurs s’ha d’utilitzar amb cirurgia política seguint fil per randa la vella filosofia de Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera i Velasco de Tovar (Conde-Duque de Olivares): “Que surja el efecto sin que se note el cuidado”.

I aquest és el cas que ens ocupa. Tanmateix, les amnisties i els indults que es venen aplicant a Catalunya en situacions especialment convulses, sempre han portat amagat l’objectiu d’apaivagar la tensió i pacificar els moviments insurreccionals. Durant el segle XX ja trobem certes amnisties com ara la d’en Pere Coromines condemnat pel procés de Montjuïc; Francesc Macià principal amnistiat per la dictadura de Primo de Rivera; Lluís Companys líder de la revolta del 6 d’octubre del 1934.

Durant la transició del règim del 78, l’any 1977 es va promulgar l’ampliació de l’amnistia parcial del 1976 per incloure l’amnistia als presos polítics i a un ampli espectre de delictes com rebel·lió i sedició. Amb tot, duia camuflat implícitament un cordó sanitari pels delictes comesos abans pel règim franquista, amb l’objectiu que no perillés la consolidació del nou règim.

I en l’actual amnistia els jutges tenen molt clar a qui han d’amnistiar i a qui no, sempre amb l’objectiu de continuar protegint el règim del 78. No va costar gens amnistiar una cinquantena de policies castellans, però encara hi ha més de 300 presos polítics i milers de represaliats esperant l’aplicació correcta de la llei. 

Consegüentment, continuem parlant de falses amnisties que serveixen només per maquillar la realitat.