Les informacions que apareixen dia sí i un altre també respecte de la infraestructura política del govern “català” més castellanista de la història, honestament no podem pas dir que constitueixin cap sorpresa. D’un govern encapçalat per Salvador Illa només es podria esperar que es construís l’asfaltat definitiu on la nostra estimada Catalunya acabés aixafada contundentment per l’armífera bota de l’invasor castellà.

A l’esborronadora llista de consellers socialistes assignats d’elevadíssim caire unionista (200%), també s’hi varen afegir “destacats catalanets” caracteritzats pel seu evident egoisme personal en què el primer que compta per a ells és el benefici propi abans que qualsevol altre objectiu ja sigui partidista, cívic o patriòtic. A més d’això i molt rellevant, s’està confeccionant la corrua del que abans es denominava “càrrecs de confiança” i que ara modernament se’n diu “sottogoverno”. 

Fa dues setmanes citàvem el primer, Javier Vilamayor (secretari de Govern). Ell representa el pinyol més espanyolista dels socialistes, participant en tota mena d’actes de Societat Civil Catalana. Com a batlle accidental de Tarragona ha repartit condecoracions a la Guardia Civil. I com a organitzador dels Jocs del Mediterrani, va “lluir-se” pel fracàs que va representar fins i tot abans de començar.

La periodista Cristina Farrés (directora de Comunicació) ha estat fins ara directora del diari espanyolista digital Crónica Global (un referent per als seguidors constitucionalistes) i associat a El Español (Pedro J. Ramírez) on va publicar brofegades com ara aquesta: “La niñita virginal en el banquillo... así va Laura Borràs como puta por rastrojo.” 

Davant d’aquest panorama i del que vindrà, creiem que ERC, pel greu error d’haver fet president Salvador Illa, ja no es pot moure en el món independentista mirant a la cara als seus correligionaris de lluita. Tanmateix, potser la decisió dels republicans s’ha fet en consciència de les seves pretensions (ambicions) partidistes. Si és així (nosaltres ho creiem), ja poden treure’s la falsa etiqueta independentista i declarar-se obertament constitucionalistes i col·laboracionistes de l’Estat castellà invasor, que en el millor dels casos continuarà permetent una autonomia manifestament vassalla.