Lluís Llach nou president de l’ANC

Després del fracàs la setmana passada d’intentar elegir el quatre càrrecs orgànics pertinents i passats uns dies de “reflexió”, aquest cop la fumata blanca ha pogut eixir de la xemeneia de la “Capella Sixtina” de l’Assemblea Nacional Catalana.  

En la segona jornada del plenari iniciat el darrer dissabte de maig que ha continuat una setmana després, s’ha reprès l’elecció de la cúpula dirigent de l’entitat. Seguint l’ordre establert per escollir els càrrecs, s’ha abordat en primer lloc el de la presidència. Aquesta ha estat per a Lluís Llach, candidat que la setmana anterior va ser rebutjat en cinc ocasions, algunes per molt poc marge (-0,33%) sobre els requerits dos terços dels presents a la votació. Aquest cop i en la sisena votació ha aconseguit 48 vots, necessaris per arribar a la majoria estatutària exigida. Tanmateix, però, l'estratègia de bloqueig observada la setmana passada va tornar a produir-se amb 24 vots en blanc, que no han estat suficients per aturar l’elecció.

La vicepresidència s’ha atorgat a Nohemí Zafra, persona pròxima a Llach. En aquest cas han calgut tres votacions perquè sortís elegida imposant-se amb 46 vots, quan el seu oponent Uriel Bertran, hereu del secretariat anterior, ha acabat retirant la seva candidatura per manca de suport. Els dos càrrecs que quedaven per elegir són: secretària, sent l’escollida Sílvia Ventura; i tresorer Jaume Valls. 

Una vegada escollits el càrrecs més rellevants, en un proper plenari es triaran els coordinadors de les nombroses comissions que formen part de l’estructura de treball de l’entitat. Quan això passi ja quedarà constituït automàticament el comitè permanent, òrgan de direcció del qual formen part els quatre càrrecs orgànics i els coordinadors de les diverses comissions.

Des del nostre punt de vista, les actuals eleccions al secretariat nacional han permès una renovació de perfils, tant dels càrrecs orgànics com de la majoria de secretaris nacionals. 

Això ens fa pensar en una nova ANC amb capacitat per tornar a ser la punta de llança de l'independentisme civil.