Aquests dos termes estan molt relacionats. Abans d'aprofundir, volem dir que les persones amb problemes de salut mental tenim els mateixos drets tot i tenir un diagnòstic, malgrat que no es reflecteix a l’hora de la veritat.

L’àmbit de la salut mental té uns drets fonamentals que formen part dels drets de les persones a tenir una salut integral. En el nostre cas no hi ha salut, si la nostra salut no és atesa. La salut mental és un dret, no un privilegi.

Incidim en els drets de la salut mental perquè pensem que en el moment de rebre un diagnòstic per primer cop, la persona pot pensar que hi ha drets que perd. Considerem que cal treballar-ho de valent.

Creiem que hi ha persones que poden viure un tracte diferent en relació amb els drets, però que no ho denuncien. Existeix un estigma en aquest sentit. La visió de la societat és equívoca i distorsionada i això ens porta a patir discriminacions de diferents tipus, com ara laborals o de desenvolupament vital.

Les persones amb un problema de salut mental ens trobem amb moltes vulneracions dels nostres drets per l'única raó de conviure amb un trastorn mental. Conviure amb un diagnòstic ens porta a tenir més conflictes en diferents àmbits i se’ns atribueixen falsos mites i creences. Aspectes que determinen com els altres es relacionen amb nosaltres, els suports que tenim i, en definitiva, la qualitat de vida de què gaudim. A vegades, ens sembla que no pertanyem a la comunitat i que tenim moltes més dificultats per accedir als serveis. Sovint, en ells ens trobem que els nostres drets no es tenen en compte i que som discriminats.

Segons l'Informe de Drets i Salut Mental a Catalunya que inclou dades de 2022, es conclou que realment s'han fet poques denúncies de vulneració dels drets, perquè són poques les que s'han formalitzat. Considerem que n'hi ha moltes que no es duen a terme, però que existeixen. Els motius poden ser  la manca de confiança en un sistema poc efectiu, la poca accessibilitat dels procediments i la desinformació per efectuar-les, la negació o vergonya i la por a les conseqüències i represàlies. En aquest estudi, Barcelona puntua com el territori on es viu més discriminació. Pensem que succeeix perquè aquí al territori ens coneixem tots i costa més fer el tràmit. A més, hi ha menys serveis que acompanyen. És important denunciar perquè es poden canviar les coses i la manera com ens tracten. Ho podeu fer de forma individual al vostre centre de salut o als cossos de seguretat o fins i tot ho pot fer una entitat en el vostre nom, com Salut Mental Catalunya (telèfon 93 27 21 45 1 o enviant un correu a info@salutmental.org). Des de Veu a les Veus us animem!

Més enllà de les persones que conviuen amb un diagnòstic, creiem que hi ha desinformació en general sobre aquest tema i que calen més xerrades informatives a les escoles i centres educatius sobre com denunciar la vulneració dels nostres drets. Creiem que haurien de ser obligatòries. Des de les polítiques actuals caldria promoure els drets que tenim, i sostenir la transformació necessària arran de les denúncies que es fessin efectives.

De forma quotidiana podem lluitar pels nostres drets, evitant deixar-nos trepitjar a la feina per tenir un trastorn mental i participant en les decisions de la nostra salut explicant als nostres referents de salut quines són les nostres opinions i decisions respecte als tractaments que ens proposen i fer-ho habitualment per aprendre a sentir-nos-hi còmodes. També participar en la comunitat és una altra manera de lluitar pels nostres drets, com per exemple participant en aquest espai de la NOVA TÀRREGA. 

Aquí a Tàrrega tenim un grup d'activistes format per persones amb diagnòstic de salut mental. Intentem fer diferents accions com ara xerrades o activitats esportives amb la intenció de transmetre a la societat la nostra realitat amb els seus pros i contres. D'aquesta manera garantim exercir els nostres drets i trenquem amb idees distorsionades que poden tenir els ciutadans, en aquest cas, de Tàrrega. No ens volem deixar les famílies tampoc, que tenen un paper important oferint suport, ajudant a apoderar-nos i ens fan costat. En cas que visquem la discriminació o la vulneració dels nostres drets, la família és essencial a l’hora d'emprendre accions legals, com ara la denúncia, si cal.

Com a experiències pròpies us en podríem oferir moltes, com el tracte d’algun personal sanitari que no atén correctament o quan no s’explica el tractament farmacològic que et recepten. Però des d’aquí us invitem a reflexionar sobre les vostres experiències en la vulneració dels drets.  
Lyndon B. Johnson: "Un dret no és el que algú et dona; és el que ningú et pot llevar."