La Festa Major de Maig de Tàrrega és única, en part, gràcies al treball que fa diversos anys que porten a terme diferents entitats locals per recuperar les tradicions de la ciutat i incorporar noves propostes que fan que les de la capital de l’Urgell siguin unes festes molt singulars. Enguany, al gran esclat de cultura popular s’hi afegirà el Ball de Valencians, de la mà de l’Esbart Albada, una dansa que es podrà tornar a veure a la plaça Major després de gairebé 130 anys. La primera notícia documentada d’aquest ball es remunta al 1773, quan es constata la seva participació en el seguici festiu en honor a les Santes Espines, copatrones de la ciutat al costat de la Mare de Déu de l’Alba. El Ball de Valencians es va representar fins a finals del segle XIX, quan els ballarins aixecaven torres de fins a sis pisos d’altura. Una de les parts era la dansa de l’Eixida, adaptada anys més tard per ser ballada a la plaça. De fet, segons el folklorista local Albert Fitó, “el Ball de Valencians és l’origen de l’Eixida, i el tradicional ball de Tàrrega és un dels passos del Ball de Valencians”. Fitó afirma que “l’Esbart Albada ens farà un regal recuperant-lo” i “tancarem un cicle després de recuperar també el Ball de l’Eixida i la processó de les Santes Espines”.

La reintroducció del Ball de Valencians a Tàrrega serà possible gràcies a l’Esbart Albada, aprofitant la melodia del ball original, mentre que la nova coreografia és obra d’Anna Salvadó, presidenta i directora artística de l’entitat, a partir dels fragments documentats del ball del segle XIX. Val a destacar també l’impuls inicial i la investigació històrica de Fitó. Per aprendre les construccions de les torres i els pilars, l’Esbart Albada ha comptat amb l’ajuda del Ball de Valencians de Lleida. A Tàrrega el representaran 24 ballarins, que tocaran castanyoles durant tota la representació, tret de quan construeixin les torres. El vestuari, que va ser presentat dissabte, és obra de la modista de Cervera Gemma Oriol. Salvadó destaca que “hem estat fidels a tot allò que hem anat trobant”, alhora que va posar en relleu que “ha estat un treball col·lectiu, ho hem anat construint entre tots”. També va revelar que “estic molt contenta perquè vam començar amb una coreografia per a 16 dansaires i al final serem 24”.