Convoquen la tercera edició de la Beca Joaquim Capdevila i Capdevila
Per fomentar la producció d’estudis humanístics i ciències socials vinculats al territori

La Beca d’Estudis Humanístics i de Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila arriba enguany a la seva tercera edició. Les bases de la convocatòria ja s'han fet públiques (es poden consultar al web www.culturatarrega.cat o al Butlletí Oficial de la Província). Impulsen aquesta iniciativa el consell comarcal de l’Urgell, l’ajuntament de Tàrrega i l’ajuntament de Maldà amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Universitat de Lleida.
Creada l’any 2021, la Beca Joaquim Capdevila i Capdevila vol contribuir a la producció i la difusió d’estudis en el camp de les humanitats, la recerca històrica, la memòria i les ciències socials en l’àmbit de Tàrrega i Ponent (i l’àrea d’influència). A la vegada es vol perpetuar el record d’aquest lingüista i historiador lleidatà que esdevingué una de les figures destacades del pensament social i cultural del territori.
La beca està dotada amb 1.500 euros en cadascuna de les dues línies que impulsen l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell. Al mateix temps, l’Ajuntament de Maldà aporta 1.000 euros en concepte d’edició dels treballs guanyadors dins la col·lecció 'Quaderns d’URTX'.
Presentació de propostes fins al 31 de gener de 2024 mitjançant instància genèrica a la seu electrònica o al registre del Consell Comarcal de l’Urgell (carrer d’Agoders, 16 · Tàrrega)
Els treballs de recerca El Foc de Gra. Reconstrucció d’una gran batalla campal durant la primera carlinada de Jaume Moya i Les pedres de Maldanell. Paisatge en moviment de Marc Verdés han estat els guanyadors de la beca en la seva segona edició. Jaume Moya indaga en la batalla del Foc del Gra de l’any 1837, un dels episodis més sagnants de la primera guerra carlina a Catalunya amb més de vint mil combatents. L’autor planteja l’oblit en què ha caigut aquest fet succeït entre les comarques de la Segarra i l’Urgell i en reivindica la recuperació històrica “per la seva transcendència i per la profunda empremta que va deixar al territori”. D’altra banda, Marc Verdés aprofundeix en la història de la zona de Maldanell, al poble de Maldà, “un lloc màgic de la vall del Corb del qual hem traçat un complet mapa temporal i etnogràfic”. El document també compta amb un exhaustiu treball fotogràfic d’Aitor Estévez.
Perfil de Joaquim Capdevila i Capdevila
Llicenciat en Filologia Catalana i Psicologia i doctor en Lingüística, Joaquim Capdevila i Capdevila (Maldà, 1967 – Tàrrega - Lleida, 2017) s’especialitzà en sociologia històrica i semiòtica. Abocà tot aquest bagatge intel·lectual en nombrosos estudis historiogràfics, que enfocà de forma original fugint dels academicismes tradicionals.
La seva trajectòria es fonamenta en la tasca d’arxiu i l’erudició investigadora sota el fil conductor de la identitat comunitària territorial. Publicà articles en diverses revistes i fou autor i editor de llibres sobre la història contemporània de Maldà, Tàrrega i la Catalunya occidental. La tasca de recerca que caracteritzà el seu treball, precisament, és el motor de la beca que du el seu nom.
En l’àmbit de l’ensenyament, va exercir de professor de lingüística, semiòtica i teoria de la comunicació a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Lleida. L’estiu del 2017 moria, a l’edat de 50 anys, de manera sobtada. Aquell mateix any se li dedicà un acte d’homenatge a la ciutat de Tàrrega i el 2018 es publicà a la revista Urtx el dossier “Joaquim Capdevila i Capdevila in memoriam” amb quatre articles que recordaven i reivindicaven la seva figura tant des d’un punt de vista humà com intel·lectual.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari