Segre

La poeta Josefina Vidal Morera, filla de Tàrrega, va morir a començaments d’aquesta setmana a l’edat de 91 anys a Barcelona deixant rere seu un extens currículum filològic, poètic i polític.

Graduada en llengua i literatura anglesa a la Universitat de Barcelona, durant els primers anys de la dècada del 1950 va intervenir en recitals de poesia locals, organitzats a l’Ateneu de la seva ciutat, i va participar en la vida cultural targarina. El 1954 va decidir traslladar-se a Londres, on va residir fins al 1960, any en què es traslladaria a Holanda. Allà va passar gairebé dos dècades amb el seu marit, el militant socialista Felip Lorda i els seus tres fills, Isabel-Clara, Raimon i Dúnia. El 1977 va tornar a Catalunya i va fixar la seua residència a Barcelona. Convençuda activista feminista, Vidal, que va exercir com a col·laboradora a la BBC, va donar suport als exiliats xilens que s’escapaven del règim de Pinochet i els espanyols que fugien de la dictadura. En el seu retorn el 1977 seria cap de secretaria del ministre Ernest Lluch, de qui va ser amiga fins al seu assassinat a mans d’ETA el 2000. Va publicar diversos llibres de poesia, com Fuera de mí (1964) o En el silenci del temps, obra finalista del Premi de Poesia Les Tel·lúries, de l’IEI, l’any 2000.

L’ajuntament de Tàrrega li va dedicar un dels volums de la col·lecció ‘On són les dones targarines?’, dedicada a biografies femenines narrades en forma de conte infantil.