Sí, amigues i amics, torno a ser aquí, amb un marrameu espectacular perquè he aconseguit desempallegar-me de la canícula que, com un gos pudent i gros, feia que no em pogués aixecar ni de terra. A casa els tenia preocupats, encara que si em mirava les seves cares ulleroses d’haver mig dormit màxim dues hores a trenta graus, pensava que no calia dir-los res. Sí, els gats pensem molt i tenim molta memòria encara que vostès no ho creguin.

A la meva casa, els humans que la ocupen fa dies que parlen i parlen de la Fira del Teatre. Es veu que això fa molt important aquesta ciutat, tot i que sembla mentida, diu l’Albert, que no hi hagi una Escola de Teatre com cal i que ell, ella, ells i elles hagin d’anar a Lleida, a Barcelona, a Reus, París o Londres, que no sé que hi té a veure amb això.

Sí, us deia que estan quasi tot el dia parlant d’aquesta obra o de l’altra i de quina serà, on s’ho passaran millor amb humor o amb emoció, amb un espectacle de circ o en un de dansa. No us ho creureu però no m’hi porten mai, diuen que no hi ha espais reservats per a mascotes. Jo, una mascota? Ells dos ho són, que només que faig un meeeu especial quan marxen per a fer alguna cosa ja els veig patir. O em volen comprar el silenci quan tornen amb llaunetes especials i mimos. Jo em passejo davant seu com el Gassman o la Munt i se'ls passa tot el sentiment de culpa agafant-me en braços.

Estan parlant molt bé, sobretot ell, que signarà aquest article, d’un espectacle que es diu La pedra de fusta de la companyia de circ Eia que es farà a Escola d'Art Ondara. Diu que ha anat a dos o tres assajos oberts i que hi va poder fer alguna cosa –Ves! ara es pensarà que ja és actor consagrat!– i li va agradar molt. Es veu que hi porten unes pedres fent equilibris que són de veritat i n’hi ha una que no però ho sembla. Pugen un damunt de l’altre i fan cosetes també amb unes baldufes, encara que creu que faran alguna cosa diferent.

Espectacle amb circ i humor per a tots els públics, diu. Tots no! I els felins?

També diu que li pot interessar Hands Up de performance i dansa. M’ha llegit la sinopsi i no he entès ni un borrall. Us diu alguna cosa que hi posin: “Acció performativa de dansa i moviment que se centra en la cultura de la reivindicació i la cossifica en una posició física concreta, amb les mans amunt?” A que no, i mira que m’ho ha repetit en veu alta i cara de circumstàncies o d’intel·lectual entès vàries vegades. Li ha semblat així i tot que serà un acte situat “en el context dels esdeveniments mundials recents i posa en valor la cultura de la protesta no-constructiva.” És el que faig jo quan vull menjar o anar a descansar, i ni punyeter cas. A mi m’hi deixen anar a rondinar? 

I què més, doncs un moment que passo les pàgines amb la pota esquerra del programa que té l’Albert per terra, que jo li havia llençat ja que no m’obria per a res aquell armari blanc que tenen a la cuina on el menjar està fresquet.

Li crida l’atenció, perquè ho ha remarcat en color magenta, l’obra Idiòfona de Joan Català, on es veu que també va ser-hi en algun dels assajos oberts que es van fer al Parc de Sant Eloi. Li agraden molt les coses que compten amb la participació activa del públic, diu que són l’ànima de la Fira i el retorn als orígens com li explicaven la gent que en va veure els inicis. Esmenta fins i tot que, un cosí seu, fundador de Comediants, en va ser un dels impulsors. 

En això del Català, es veu que com diu al programa “un grup d’espectadors participa i juga, fent una deambulació a l’aire lliure i construint una instal·lació plàstica i sonora. Una artesania escènica del moviment i de la manipulació d’objectes. Un diàleg entre l’home i la matèria. Un treball col·laboratiu convertit en una mena de ritual ancestral”. El so és molt important, i el territori encara més, em repeteix. Ja m’ho explicarà si hi va, és possible que tingui raó i sigui emocionant.

Em toca esperar totes les històries que portaran a casa de cada espectacle. En fi!