Durant un mes Verdú fa olor de most, quan camines pels carrers pots sentir l’olor del most novell que xafen al vell sindicat, i de nit sentir com treballen les màquines al camp. Un dia xerrant amb el Manel del Tou, em comenta que abans això de començar a veremar a l’agost ni pensaments, que sempre es començava havent passada la Festa Major de setembre. I ja és així, el canvi climàtic obliga a avançar-ho tot, la verema entre d'altres, i a Verdú, per conseqüència, la Festa de la Verema i el Vi, altrament anomenada Bacus. I és que s’ha avançat un mes des dels seus inicis el llunyà 1990, anys abans sempre se celebrava el segon cap de setmana d’octubre, ja el 2015 es va traslladar al primer cap de setmana d'aquest, per no coincidir amb la Fira del Torró d’Agramunt. I aquest any s’ha avançat al 16 i 17 de setembre, qui els hi diria als organitzadors de la festa de llavors que s'acabaria avançant un mes la festa? Que ja no acull els milers d’assistents? O que els carrers ja no es vesteixen de gala? Dirien que no, que estem bojos!

En els seus trenta-tres anys de festa, els darrers deu han estat una baixada constant, un degoteig que s’ha volgut frenar, però que cap dels moviments i esforços fets per l’organització han pogut acabar d’aturar, a excepció d’uns anys en què hi va haver un repunt. I és així, la festa que va néixer el 1990 als carrers de Verdú, que just comptava amb un programa d’actes, que en la seva primera edició tan sols hi havia programats 7 actes, entre un pregó, una missa, un sopar i la clàssica Piada.

Els anys següents la festa es continuava fent des del carrer, el 1993 ja organitzada sota l’associació juvenil Bacus, va passar a tenir fins a 19 actes programats vers dels 7 inicials de l’any 90, aquest any 93 ja hi trobem al programa els concerts de nit, l’esmorzar del veremador, o els carrers guarnits, aquest mateix any també hi ha la vinya vivent, que repetiria a la 5a edició de l’any 94 i així un bon grapat d’anys, quan el programa es veuria incrementat de 19 a 24 actes, amb les novetats de la inauguració a la nit de les fonts del vi o la mostra de vins de la DO Costers del Segre que encara avui es fa.

Arran de la festa del 1997, la 8a edició, comencen unes disputes jovent-ajuntament, que a l’any següent, el 1998 s’accentuen, amb la creació per part de l’ajuntament de la Festa del Silló i Fira de Ceràmica a principis de maig, que pretén ser l’alternativa al Bacus, liderada plenament pel jovent, sota l’associació Bacus i feta des del carrer per tota la gent. Un 1998 que comença un moviment envers l’ajuntament, que més tard derivaria també en polític i culminaria el setembre de 2003 amb la moció de censura, però això ja és una altra història. Durant aquests anys de confrontació, finals dels 90-principis dels 2000, la festa viu els seus millors anys, es consolida la marca BACUS, espots publicitaris a TV3, anuncis a diaris, la implicació del poble és notòria, i així es nota a les arques de l’entitat i en l'afluència de públic durant els dies de festa. Com a novetat al programa de la 10a edició, es va lliurar el primer piador/a de l’any, sent mereixedor en aquesta primera edició Ramon Boleda, exalcalde, historiador i divulgador cultural, acompanyat per la pregonera, la cantant Núria Feliu, que anys més tard seguiria una extensa llista de celebritats catalanes com Pere Tàpies, Carod Rovira, Mag Lari, Núria Barrachina, Salva Racero, Espartac Peran, fins al 2014, quan l'últim va ser Oriol Junqueras. I és en aquests darrers anys que la festa cau en participació, l’associació juvenil Bacus es dissol arran d’una fallida econòmica, i la festa entra en uns anys de monotonia i superada per la fira d’Agramunt.

En l’edició del 2014, l’alcalde Josep Riera anuncia una reestructuració de la festa, de dates i activitats, i tal dit tal fet, l’edició número 26 va viure un revulsiu, l’estrena de la nova Piada nocturna teatralitzada traslladada al dissabte, la nova data a primers d’octubre, mantenint actes marca de la casa com la mostra de vins, o la distinció del premi piador/a de l’any, i un seguit d’activitats amb un nou rentat de cara, van remuntar la festa, que va viure de nou una bona afluència de públic ajudat per la promoció del programa Divendres de TV3, que va fer-hi estada la setmana anterior.

El 2016, mantenint el mateix format que l’any anterior, s’hi afegeix la trobada gegantera, que acaba de posar el llacet a la consolidació del nou format de festa. El 2017 es veu afectada en part per la celebració del referèndum de l’1-O. L’alegria, però, dura pocs anys, la pandèmia obliga a suspendre l’edició que faria 31, l’any següent encara amb restriccions de Covid-19 queda altra vegada tocada de participació, i el 2022, durant l’espectacle nocturn l’ajuntament anuncia que replantejaran l’edició 33, amb canvi de dates i un nou rentat de cara a les activitats.

A partir d'aquí veurem les pàgines que s’escriuen d’aquest nou format, si és flor d’un dia, o s’ha encertat la tecla i podem parlar d'èxits en les pròximes edicions. El que sí que esperem és escriure moltes pàgines d’aquesta festa que les ha viscut de tots els colors, i que té una mica de tots els verdunins i verdunines que n’han format part al llarg d’aquests més de trenta anys...