Tots pensem, amb més o menys freqüència, en la mort, però sempre cap endins, no ho manifestem ni ho expressem en públic, sigui amb amics o familiars, ja que és un tema que ens incomoda parlar-ne, "ara no, que encara queda molt", "no pensem en això ara". Un tema que no afrontem, com si fos dolent parlar-ne. Jo mateix, unes setmanes abans de morir el meu padrí Ramon, estàvem a casa seva i ell em va demanar un tros de cartolina, jo no sabia el perquè, en acabar em va dir: "Això és la meva esquela, vull que la guardis", jo la vaig rebutjar, "encara estàs bé, no fa falta", vaig pensar, tot i que finalment la vaig agafar pensant que trigaria molt a utilitzar-la.

Tots hem pensat en com voldríem que fos el nostre enterrament, qui vindria, a molts segurament ens agradaria veure-ho a traves d'un forat, però tot i això pensem que no se n'ha de parlar, i ara! Què en pensarien!

Un tema tan natural com la mort, però que l'hem arraconat i que no en volem saber res, quan succeeix ho deixem tot en mans de les funeràries: com més ràpid i lleuger sigui fer-ho millor, com si ens molestés.

Anem al tanatori, diem: "T'acompanyo en el sentiment", realment és així? Acompanyem en el dol aquella persona? La volem animar, a sortir de casa, a distreure's, realment estem amagant un procés de dol, tots necessitem superar-lo amb el temps que comporta això, pot ser que aquesta persona en lloc d'escoltar paraules d'ànim o d'invitacions a sortir, simplement vol que estiguem allà, amb ell, en silenci, que li donem la mà, res més.

L'Espartac Peran va perdre el seu germà quan ell encara no havia nascut. Quan va néixer, es va trobar amb uns pares que havien perdut un fill amb tan sols 9 anys, un fet així canvia la família. Arran d'aquest fet ha escrit el llibre: "Tres desitjos abans de morir", en què narra la seva història personal amb la mort i ens fa repensar com afrontar-la quan truca a casa.

Aquest proper diumenge dia 29 de gener tindré el plaer de copresentar el seu llibre a Verdú, a partir de la 1 del migdia a la sala noble del castell. Us hi esperem!