Comença l’oferiment de les piruletes

Encara en ple període estival, al Congrés radial espanyol s'inicia un particular nou curs polític. Després dels resultats electorals del 23-J, a partir dels quals ningú té potencial per governar isoladament, la màquina de repartir caramels s'ha posat en marxa. 

El primer pas que cal fer és l'elecció del President del Congrés i la seva Mesa corresponent, amb quatre Vicepresidents i quatre Secretaris. Aquí probablement ja es pot començar a perfilar de com anirà la posterior elecció del President del Govern. És a dir, desvelarà la incògnita d'unes negociacions a bastament desmentides, però que amb tota seguretat es porten a terme per part dels grups polítics amb representació cameral.

La sala de vacances del Tribunal Constitucional (TC), aprofitant la majoria conservadora de que disposen, ha rebutjat el recurs d'empara de Carles Puigdemont i de Toni Comín contra el seu processament per malversació agreujada i desobediència. De seguida la Fiscalia de l'Estat (de qui depèn?) ha anunciat que presentarà recurs en contra d'aquesta decisió. Aquesta "maniobra" del ministeri públic deixa ben clar al descobert que alguna cosa s'està escaldufant de cara a la investidura. 

També són destacables els moviments que està fent ERC, intentant convèncer Junts per establir una estratègia conjunta (ara sí?) de cara uns hipotètics acords de investidura. Per la seva trajectòria, el que sospitem és que els volen portar a l'aigua del seu molí, demanant a Sánchez negociar el dèficit fiscal i el traspàs de Rodalies (taula de diàleg 2.0). 

És de domini públic que Carles Puigdemont (Junts) té a les seves mans la clau de volta per evitar una repetició de les eleccions, sempre amb el benentès que Pedro Sánchez disposi dels vots dels partits "palmeros" incondicionals. Tanmateix, en el quimèric supòsit que les exigències independentistes (amnistia i autodeterminació) fossin acceptades pels declarats acèrrims defensors de la omnipotent unitat d'Espanya, quin grau de credibilitat pot arribar a tenir la paraula, ni que sigui rubricada, d'una classe política espanyola que ha estat sempre incapaç de complir amb Catalunya compromisos de calat més baix?