Beneïdes les qui, en un moment donat, van tenir la idea d'estendre l'experiència de Fira Tàrrega al llarg de l'any i pels racons originals i no convencionals del municipi i més enllà.

Fruit d'això, just fa uns dies vaig poder participar en l'assaig obert de l'obra Ramat Simfònic. Una bona estona, tot deambulant pel Parc de Sant Eloi, amb el guiatge escènic i sensorial del Quim Girón i la Moon Ribas.

Per aquest motiu, i aprofitant que avui (21 d'abril) se celebra Dia internacional de la creativitat i la innovació, aquesta càpsula TIC se centra en la cultura cíborg i els seus principals exponents de casa nostra.

Transhumans

Ja no és cosa de ciència-ficció: entre nosaltres, hi ha persones de carn i ossos que han necessitat inserir, implantar o empeltar un dispositiu electrònic al seu organisme. D'aquesta manera, han aconseguit restablir o millorar les seues capacitats, habilitats i funcions biològiques: Marcapassos cardíacs, desfibril·ladors automàtics, implants coclears, lents intraoculars... són algunes de les pròtesis artificials, que ja s'implanten de forma freqüent i han deixat de sorprendre'ns.

Més enllà de l'àmbit mèdic, però, van apareixent altres aplicacions d'aquesta fusió del cos humà amb components cibernètics. És el que s'anomena biohacking o biologia DIY. Amb aquesta pràctica es busca piratejar l'organisme, per tal d'optimitzar o millorar els recursos disponibles i aplicar-los en la vida quotidiana, per viure més i millor.

És així com el col·lectiu d'artistes cíborgs promouen l'impuls de les diferents disciplines culturals i escèniques, aprofitant la seua sensibilitat expandida tecnològicament.

Un dels precursors d'aquest moviment és el catalanoirlandès Neil Harbisson @NeilHarbisson, considerat el primer ciutadà cíborg del món. Si te'l trobes cara a cara, el reconeixeràs fàcilment per l'antena implantada a l'os del seu crani que li permet percebre colors visibles i invisibles a través de vibracions audibles al crani. Les seues obres exploren la identitat, la percepció humana, la connexió entre la vista i el so i l'ús de l'expressió artística mitjançant nous inputs sensorials.

Altres cíborgs catalans il·lustres

Moon Ribas. La primera dona i artista cíborg. Va desenvolupar un sensor sísmic i se'l va implantar als peus, cosa que li permet percebre els terratrèmols d'arreu de la Terra i de la Lluna, en temps real, a través de vibracions. Ha exportat aquestes sensacions als escenaris, en peces de percussió i dansa.

Manel De Aguas. Artista, activista, productor i intèrpret cíborg. Va desenvolupar unes aletes sensorials del temps i va instal·lar-se-les a cada costat del cap. Aquest giny li permet sentir la pressió atmosfèrica, la temperatura i la humitat. Com a artista, és capaç de crear paisatges sonors per experimentar diferents climes del planeta en temps real.

Pol Lombarte. Va desenvolupar un cor cíborg i un NFT vinculat al cos dels éssers vius, que li permet experimentar amb noves formes d'expressió entre el seu cos i la tecnologia. Va transformar batec del cor en un tic-tac d'un rellotge, compassat a la freqüència cardíaca
Kai Landre. Amb el seu sentit cíborg pot capturar les partícules subatòmiques de l'atmosfera i les tradueix en notes musicals. A través de les seues composicions musicals, mostra les emocions en el procés de trànsit d'humà a cíborg.

Judit Parés. Ha dissenyat una mà robòtica que li permet percebre i interpretar la qualitat de l'aire i la pol·lució, convertint aquesta informació en batecs.

Ara que socialment es posen en dubte les intencions i els límits de les intel·ligències artificials, resulta interessant aquesta voluntat per (re)connectar amb nosaltres mateixes i amb l'entorn. No és un intent de recuperar, valorar i treure més profit de la nostra humanitat? Bona quinzena! empoderanttic.cat