La mallorquina Caterina Valriu, doctora en Filologia i en Antropologia, es va adjudicar ahir a la nit el 38è Premi Valeri Serra i Boldú de Bellpuig amb 29 rondalles meravelloses de Mallorca (recollides el 1894), un treball que reagrupa 29 rondalles del 1894 juntament amb d’altres d’inèdites d’una col·lecció que es va recollir per encàrrec de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana.

L’autora reagrupa les 29 rondalles meravelloses de la col·lecció –les que es van publicar el 1895 i les que van quedar inèdites–, les transcriu i fa l’edició anotada i un estudi detallat de cada narració des del punt de vista etnopoètic. La combinació de les informacions obtingudes ha permès la reconstrucció del corpus de rondalles meravelloses i del context en el qual van ser recopilades i publicades parcialment.

També cataloga tots els relats segons els estàndards internacionals dels folkloristes, posant-los a l’abast de la comunitat científica i del públic en general. El treball s’articula en quatre apartats, un primer capítol sobre la publicació de rondalles en el context de la Renaixença catalana, un segon que fa una anàlisi global de les rondalles meravelloses, un tercer amb les rondalles transcrites i un quart que analitza cada una de les narracions considerades en la seua especificitat. Segons el jurat, en aquestes rondalles és especialment valuosa la fidelitat a l’oralitat i l’absència d’embelliment literari o de manipulació dels textos per objectius aliens a la literatura oral.

L’edició simultània, el 1895, en català i alemany va ser un fet singular que va possibilitar la divulgació i valoració de la col·lecció en entorns acadèmics. Per tot això, el jurat va valorar que “l’anàlisi dels relats ajuda a mostrar la visió del món que tenia la societat que els contava, i aporta valuoses informacions referides a l’articulació de la vida social, el sistema de creences, els valors, les jerarquies socials, la relació amb el que és sobrenatural, etc. Hi trobem un ric imaginari d’éssers fantàstics que entronquen amb les tradicions mediterrànies, arquetips, confluències d’elements cristians i pagans, etc”. “En conjunt, d’una banda amb la reunificació i edició dels textos enriquim el cabal rondallístic en català. D’altra altra, contribuïm a explicar com eren els processos d’investigació de literatura popular en el segle XIX, quins objectius tenien, sobre quina base ideològica es construïen i quin era la seua recepció i aportació a la cultura i la societat.”.

Biografia

Caterina Valriu (Inca, 1960) és Doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021, tesi que va rebre el Premi Antoni M. Badia i Margarit), Catedràtica de Filologia Catalana de la UIB, treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre literatura infantil i juvenil amb l'equip internacional LIJMI de la Universitat de Santiago de Compostel·la i en el projecte  d’innovació docent ‘Geografies Literàries’ de la Universitat de València.

És membre de del Grup d'Estudis Etnopoètics (IEC) i professora responsable del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB-UIB). Forma part del consell de direcció de la revista Llengua & Literatura, és membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la junta rectora de la Fundació Mallorca Literària.

Les seves línies de recerca són la literatura oral, especialment el llegendari i el rondallari, i els llibres per a infants i joves. Sobre aquests temes imparteix docència als estudis de Grau i de Màster de la UIB. Ha publicat una vintena llibres i més d'un centenar d'articles acadèmics, capítols de llibres i comunicacions a congressos. La seva contribució a l’estudi de la literatura infantil ha estat guardonada amb el X Premi Aurora Díaz-Plaja (2010), el 2021 va obtenir el Premi Mallorca d’Assaig per un treball sobre folklore. També és escriptora per a infants, amb més de deu llibres de contes publicats i narradora oral amb una llarga experiència.

Dels seus llibres sobre etnopoètica podem destacar els estudis de grans figures llegendàries: Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda (2008), Sant Vicent Ferrer, història, llegenda i devoció (2010) i El Comte Mal, entre la història i la llegenda (2013). També els llibres que recullen els seus articles Paraula Viva (2008), Imaginari compartit (2010) i De llegenda (2023), el llibre sobre llegendes etiològiques Contes de l’Espagne, aux origines du monde (París 2015) i quatre capítols sobre la història del folklore a les Illes Balears publicats respectivament a Història de la literatura popular catalana (2017) i A History of Catalan Folk Literature (2019). Actualment dirigeix diverses tesis doctorals i treballa en diversos aspectes del llegendari.

Pel que fa a les categories infantil i juvenil els premiats van ser els següents:

Premi infantil (1r i 2n d’ESO):

1r premi per Elena Mateu Llena, amb el treball El despertar de la nostra ànima.

2n premi per Mireia Reig Riudeubàs, amb El carnaval de Solsona.

3r premi per Biel Marsiñach Miró, amb Per quatre monedes.

4r premi per Joana Fernández Targa, amb Que farem, que direm.

Premi juvenil (1r i 2n BAT)

1r premi per Ona López Jounou, amb el treball Remeis casolans de l’àvia.

2n premi per Maria Solsona Masses i Abril Varela Griñó, amb La fleca de Cal Figuerosa.

3r premi per Pilar Roldan Audinis, amb La farga d’Arió.

El premi juvenil corresponent a 3r i 4t d’ESO va quedar desert.

Durant l’acte també es va presentar el llibre del treball guanyador de l’any passat, Les cultures de les abelles. L’apicultura tradicional a Catalunya, de Francesc Roma Casanovas i l’opuscle Gent de Casa dedicat aquest any al pare Josep Massot i Muntaner. El pare Josep Massot va ser des dels seus inicis el president del jurat del Premi Valeri Serra i el màxim responsable pel que fa a la publicació dels premis a la col·lecció de les publicacions de l’Abadia de Montserrat.