Un treball sobre l’apicultura tradicional a Catalunya de l’historiador Francesc Roma ha estat el guanyador del Premi Valeri Serra de Cultura Popular 2022.

L’autor de Sant Martí de Centelles s’ha endut aquest premi que convoca cada any l'ajuntament de Bellpuig amb el treball titulat Les cultures de les abelles. L’apicultura tradicional a Catalunya, un estudi de l’apicultura a Catalunya des de temps immemorials fins a l’arribada del segle XX.

Es divideix en tres parts, una primera dedicada als processos i produccions de mel i cera, on es fa un repàs històric d’aquesta branca de la ramaderia. En una segona part es parla dels aspectes referents a la cultura material de l’apicultura, fent un èmfasi especial en l’arquitectura apícola tradicional, la fabricació de les arnes i els seus tipus, i els diferents tipus d’arners existents a casa nostra. També es parla de la transhumància apícola i de la mel d’alta muntanya. I en una tercera part es tracta la cultura immaterial de l’apicultura, des de la propietat de les abelles fins a les creences i rituals associats amb l’apicultura, repassant alguns elements vinculats a exemples o creences religioses o a la cultura popular. El text s’acompanya d’un annex en què es fa una anàlisi de les imatges històriques de les arnes, de manera que permet veure que, tot i el canvi en les formes dels arners, les arnes s’han mantingut en una forma molt semblant. En aquest sentit, es diferencia una morfologia d’arnes diferent a la zona nord-occidental de Catalunya.

Francesc Roma i Casanovas és historiador, sociòleg i doctor en geografia. Va començar a estudiar temes relacionats amb l’apicultura en adonar-se que aquesta branca de la ramaderia històrica catalana era molt mal coneguda al nostre país, on faltava un estudi de conjunt que recollís tot el que s’havia anat dient en diferents estudis locals o parcials.

Ha treballat en diferents universitats i actualment està vinculat a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), als seus estudis de Ciències Polítiques i Sociologia. Bona part de la seva recerca s’ha desenvolupat en els camps del patrimoni i la història del nostre país. En aquest sentit, va guanyar el primer premi Serret Terra de Cruïlla (2014) i la tercera edició del premi d’assaig Món Rural (2019) amb un estudi sobre els molins hidràulics.

El Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular també té unes categories infantils i juvenils, i en aquest cas els treballs guanyadors han estat:
- Premi infantil:
1r premi: Encanteri, de Remei Junyent, de Vilanova de Bellpuig.
2n premi: El monjo enamorat, de Biel Marsiñach, de Bellpuig.
3r premi: Les bruixes del Foramunt, de Nil Gorgues, de Bellpuig.
Accèssit: Les germanes mussol, d’Aina Ortega, de Castellnou de Seana.
 - Premi juvenil A:
1r premi: La llegenda de la Templariola, alumnes de 4t d’ESO de l’INS Castell Templers, de Lleida.
- Premi juvenil B:
1r premi: Música d’arrel tradicional i joventut, de Laia Glück, del Prat de Llobregat.
2n premi: El call jueu de Bellpuig, de Pol Stein, de Bellpuig.
3r premi: Les creus de Vilanova de Bellpuig, de Bernat Solsona, de Vilanova de Bellpuig.

Durant l’acte també s’ha presentat el llibre del treball guanyador de l’any passat al Premi Valeri Serra, Quin llamp de rondalles! Edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Serós, de Rut Nolla Bertran, i el llibret ‘Gent de Casa’ dedicat al 5è centenari de Ramon de Cardona. A més, s’ha pogut gaudir de les interpretacions musicals que ha ofert el grup de jazz Laura Porta Quartet.

L’alcalde, Jordi Estiarte, ha destacat la funció i l’objectiu d’aquest premi, ja que “la cultura popular i el folklore avui en dia són patrimoni d’estudi i producció intel·lectual de les mateixes classes populars que l’han conservat, que l’han transmès i l’han convertit en patrimoni seu al llarg dels segles”.

Per la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, després de felicitar els guanyadors, ha assenyalat que “darrere dels Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular hi ha un gran exercici de responsabilitat institucional, encaminada a promoure la creació literària en llengua catalana des de les terres de Lleida d’una banda, però també, de compromís del consistori, en la lluita contra un dels problemes estructurals que més amoïnen els ciutadans d’aquestes terres: l’etern problema del despoblament rural (i que des de la Diputació de Lleida intentem combatre des de tots els flancs possibles)”. Talarn ha afegit que “la cultura, lligada a l’aposta per la recuperació del patrimoni històric i natural i una millora en comunicacions i equipaments, és una poderosíssima eina d’arrelament al territori, de lluita contra el despoblament i de preparació del futur”.