I ara què penseu fer?

Tot comença un 23 de març de 2021. Aquesta va ser la data en què la CUP va afegir-se a l'ensarronada estratègica de la mal anomenada taula de diàleg, on els republicans d'ERC van aconseguir portar l'aigua al seu molí, amb la firma d'un acord en el qual expressament es donaven les dues formacions un termini de dos anys per valorar els avenços aconseguits.

Volem destacar algun aspecte de l'acord assolit. Els avenços es referien concretament a temes com ara l'autodeterminació i l'amnistia. Ja de bon principi, el govern espanyol va deixar clar que no es mourien de la legislació establerta i que aquests dos preceptes no s'hi encabien. Una mena de cançó de l'enfadós que s'ha anat repetint al llarg d'aquests dos anys. ERC particularment es va comprometre a no allargar innecessàriament aquest procés negociador amb l'empara de plantejar un nou embat democràtic, si no assolia cap resultat positiu al respecte. 

Pel que fa a JxCat i per boca de la seva portaveu en aquells moments Elsa Artadi, es van apressar a desmarcar-se d'aquest termini de dos anys per valorar el resultat de la taula. Entre altres coses, perquè en cap moment han defensat les "bondats" de la mateixa pel fet de no creure-se-la, i perquè aquest termini no estava en l'acord de legislatura entre Junts i ERC. 

Fa molts mesos que el tren de la taula de diàleg ha caigut en via morta, si no és que està completament desballestat. La "jugada" dels indults de mitjans de 2021, obligats en part (i molt) per una sèrie d'informes vinguts de diferents estaments europeus, ja van preparar aquesta via morta. Les expectatives que tenia depositades el govern català en la taula van començar a desinflar-se a partir d'aquí. Talment semblava que l'objectiu estava complert i que ara calia deixa de banda la confrontació amb l'Estat i tornar a ser "bons minyons", gestionant una autonomia intervinguda i tutelada.

I ara què s'hi pot fer? Valorar la taula de diàleg no té cap sentit. Tant JxCat com la CUP ja fa mesos que s'han desmarcat de recolzar el govern d'ERC, que amb l'excusa d'eixamplar la base ha fet un gir copernicà cap a formacions clarament espanyolistes. Decididament, dos anys completament perduts per a l'independentisme.