Pressupostos i el retorn del tripartit

L'octubre de 2022 amb la remodelació sobtada del govern de la Generalitat, ja apuntàvem una evident gestació d'un possible tripartit. Com totes les coses, un embaràs també necessita el seu temps. I aquest, després de cinc mesos segueix el seu curs. 

També com qualsevol prenyat, passa per diverses fases. La més rellevant ha estat la dels pressupostos, i aquesta s'ha superat amb nota. Bé, jo diria que més aviat el govern ha "donat la nota". La baixada de pantalons ha sigut de traca i mocador. I aquí hi voldria afegir als mateixos Comuns. Els gripaus que han hagut d'empassar-se (ampliació de l'aeroport del Prat, el Quart Cinturó i el Hard Rock) tant ERC com Comuns per aconseguir el suport del PSC (PSOE) per aprovar els pressupostos, els provocarà una brutal indigestió que per alleugerir-la, hauran d'arramassar tal quantitat d'Almax Forte que el mercat farmacèutic es veurà seriosament afectat. 

El resultat de la votació favorable a la llei de pressupostos és força revelador: 73 vots d'ERC, PSC (PSOE) i Comuns. Les tres formacions polítiques ja han esbombat les "bondats" dels números aprovats. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que són "uns bons pressupostos, necessaris pel país". A quin país es refereix? Vol dir que aquests pressupostos no representen més servitud a "l'amo"? Per la seva banda, Salvador Illa ha destacat que "han de servir perquè Catalunya es posi en marxa". En quina direcció? Han obert una autopista sense peatges directament cap a Espanya. La presidenta del grup d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, altrament ressalta que els comptes no destinen "formalment" cap partida als macroprojectes citats, tot i que figuren a l'acord. És d'una ingenuïtat clamorosa.

És una qüestió de temps que, després de patir alguna que altra fase més del procés de gestació, acabaran parint un govern tripartit. De fet, amb un govern d'ERC on se li pressuposa un suport parlamentari de només 33 diputats de 175, tant sols podrà esgotar l'actual legislatura sense viure una aturada parlamentària, si rep el suport constant de PSC (PSOE) i Comuns.

Per aquest motiu, a Catalunya actualment ja estem percebent de facto, un tripartit autoanomenat "d'esquerres", no independentista i fins i tot més espanyolista que autonomista.