Es mantenen les inhabilitacions

Que la reforma exprés del codi penal portaria cua ja es flairava en l’ambient. La substitució del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats, al bot semblava que hi havia una voluntat de rebaixar la pressió que exerceix l’Estat espanyol sobre els represaliats catalans. La desconfiança aquí a Catalunya que això seria així, era total. Bé, quasi total, perquè des de les files d’ERC no només hi confiaven sinó que a més es van omplir de medalles dient que aquesta reforma s’havia aconseguit gràcies a la seva gestió negociadora amb el govern de Pedro Sánchez. 

Així doncs, les malfiances malauradament s’han complert. No només no ha disminuït la pressió repressora, sinó que en alguns casos ha pujat de grau. La temença que aquesta reforma no arreglaria la situació dels represaliats era sens cap mena de dubtes la interpretació que en podrien fer jutges i fiscals. El redactat de la llei (com sol ser habitual), permet tantes estimacions com parells d’ulls que les llegeixen. Si a això hi afegim l’ADN de l'“a por ellos” que solen tenir els posseïdors de les togues, ja tenim muntat el fiasco de la reforma. 

Tanmateix, sobten les declaracions d’alguns líders d’ERC en què se sorprenen de les esbiaixades interpretacions dels jutges del Tribunal Suprem. La portaveu republicana, Marta Vilalta, ha dit que la condemna deixa “en paper mullat” la feina del legislador, i ha denunciat que el Tribunal Suprem ha perpetrat un “cop a la democràcia” al mantenir aquestes inhabilitacions. Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha lamentat la decisió del Tribunal Suprem de mantenir determinades penes d'inhabilitació, en la revisió de les condemnes per l'aplicació de la reforma del Codi Penal, que el seu partit va pactar amb el govern espanyol. 

De quin Estat us pensàveu que érem (som) ostatges? Potser la reforma l’havíeu d’haver pactat en comptes de amb Pedro Sánchez, amb els membres de la Sala de Penal del TS, Manuel Marchena (president i ponent) i els seus cinc esbirros. 

Ara que, tant hi fa. A aquestes alçades, ja hauríeu de saber que a l’Estat espanyol la (in)justícia afina tot el que li convé.