Fa uns dies, dins de la meva bústia digital, entre missatges amb cupons de descompte i butlletins, vaig trobar una invitació per participar en el primer Festival per l’Equitat Digital  equitatdigital.cat, organitzat per la Fundació Bofill.

Aquest espai híbrid –a mig camí del fet presencial i el virtual– convida a reivindicar i experimentar –i per què no, celebrar– l’anhel per una digitalització educativa més justa, diversa i humana.

Considero que, l’aplicació d’aquests reptes són extrapolables, assumibles (i necessaris) en tots els àmbits de la societat, per superar les escletxes digitals existents (i les futures). Per això a la càpsula d’avui, em proposo hackejar els principis d’aquest esdeveniment, proposant-te aplicant-los a tota la societat digital.

Equitat o igualtat?

L’assoliment d’aquest horitzó (utòpic?) –que s’alinea amb el desè objectiu de l’ODS un.org/sustainabledevelopment–exigeix garantir l’accés a la xarxa i a les tecnologies de la informació, relació i comunicació de totes les persones que en formem part. Més encara, cuidant la seua capacitació digital i mediàtica, per tal que en puguin fer un ús responsable, conscient, crític i positiu.

Sempre comprovant que ningú quedi enrere, ni arraconat. Tal com va passar recentment, durant el període de confinament, que ha fet visibles a tantes persones allunyades, vulnerables o excloses, per raons socials, econòmiques o geogràfiques.

Així, aplicant el poder d’aquestes eines i entorns, promoure un ambient pròsper, que enforteixi la democràcia, l'economia, participació i la governança, la cultura, l’aprenentatge, l’ocupabilitat, l’accessibilitat, la diversitat, la protecció de la salut i del medi ambient...

Drets digitals

A poc a poc —i a remolc de la societat i de les innovacions tecnològiques— les administracions van esbossant el marc de referència i els principis, per tal de garantir i reforçar els drets de les persones al món digital.

La profètica i innovadora Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, elaborada pel Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, va obrir camí a casa nostra, reflexionant i debatent sobre la necessitat de fixar els drets humans i les llibertats fonamentals de les persones, en el context de l’era digital. bit.ly/CartaCatalana

Dos anys més tard, el govern espanyol va publicar la Carta de Derechos Digitales que estableix i regula 26 drets digitals, que cal respectar i garantir al món digital. bit.ly/CartaEspanyola

Ambdues, només són d’una declaració de principis. Que ja és un començament. Però no son ni vinculants ni obligatòries, excepte en aquells drets digitals que ja estan contemplats a la legislació vigent, com ara els recollits al Capítol X de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.bit.ly/LOPDGDD2018

Queda molt per fer! 

Si no volem arrossegar els errors i els vicis de la societat tradicional cap a aquest nou ecosistema, és el nostre deure treballar per trobar respostes als grans desafiaments que se’n deriven.

Podem i hem de fer-ho, des d'ara mateix, compartint sensibilitats, mirades, inquietuds i experteses. I entre totes, respectant, defensant i exercint els furs d’aquest nou hàbitat. També denunciant tota mostra d’injustícia i de violència que s’hi practica. Bona quinzena. capsulestic.cat