Al carrer, sempre avançant

Malgrat els desitjos dels que estan dalt del poder, que voldrien que les protestes legítimes del poble al carrer s’esfondressin, hem tornat a sortir multitudinàriament al vial urbà, plenament determinats. Aquest cop per mostrar el nostre rebuig a una reforma penal que contempla unes lleis que tenen com a principal objectiu tenallar la ciutadania en la seva acció de contradiment, dins de l’exercici de llibertat d’expressió. Ha estat al bell mig del cap i casal de Catalunya el mateix dia de l'aniversari de la constitució castellana (la seva), que ens han imposat en benefici de la colonialista i rància unitat d’Espanya.

D’entrada cal dir que cada vegada que l'Assemblea Nacional Catalana convoca una manifestació ciutadana, els estaments polítics (els d’allà i ara també els d’aquí), fans mans i mànegues perquè sigui un autèntic naufragi. Tanmateix, aquesta volta s’hi ha sumat al grup entusiastes dels “pals a les rodes”, Òmnium Cultural, una organització que gairebé sempre havia donat recolzament a les nostres crides. Sembla ser que després de anys de lluita compartida en el front independentista, aquesta entitat ha optat per unir-se als que des de fa temps se senten còmodes gestionant una autonomia intervinguda i tutelada per l’altiplà madrileny.

Doncs ves per on, hem tornat a fer ple. La plaça de Sant Jaume, lloc on finalitzava la mobilització, va quedar petita per la gran quantitat de gent que hi vam participar. El carrer de Jaume I també estava a vessar, i bona part de la Via Laietana, tres quarts del mateix. I es que el poble ja fa temps que ha desconnectat de les mal anomenades “forces independentistes”, i no espera com abans, cap consigna que arribi des de la classe política.

L’èxit d’aquesta manifestació en contra de la llei dels desordres públics agreujats, ha validat una vegada més, l’èpica expressió “sols el poble salva el poble”. I tot i que nombroses associacions donaven suport a la protesta, estem veient que actualment la punta de llança de les mobilitzacions independentistes la sosté l’Assemblea Nacional Catalana. En aquets sentit és important barrar el pas a incessants moviments que voldrien que l’ANC deixés d’actuar, perquè els poders volen una societat pacífica i desmobilitzada.