La conscienciació social i els esforços legislatius no són suficients per aturar aquesta lacra d’una societat encara predominantment masclista. Es segueixen produint feminicidis o assassinats masclistes com a resultat d’aquella mentalitat patriarcal que necessita mantenir el control de les dones. 

L’educació sexual i integral al llarg de la vida de totes les persones esdevé fonamental per millorar i transformar el model actual basat en la desigualtat entre homes i dones, envers un nou model just i igualitari, ja que la violència contra les dones constitueix un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat, i al dret a la integritat física i psíquica en què es basa la societat democràtica. 

L’educació sexual tracta d’oferir eines per a la comprensió de la violència masclista com una problemàtica social producte de la desigualtat de gènere estructural sostinguda pel sistema patriarcal i amb un fort impacte en la vida de les dones en diferents formes i àmbits.

També pretén facilitar l'aprenentatge per reconèixer els estereotips i els rols de gènere tradicionals que apareixen en els vincles sexuals i afectius per prevenir les diferents violències i desigualtats masclistes que es poden donar en aquest àmbit.
També ens ajudarà a identificar els mites de l'amor romàntic presents en la nostra pròpia idea de l'amor i de les relacions de parella.

Un cicle que sempre es repeteix és el de la violència masclista en l’àmbit de la parella i que té un procés determinat, cíclic en que l’escalada de violència augmenta progressivament en el temps. És a dir, l’agressor té un comportament que evoluciona en cada fase del cicle, en què es va reproduint i incrementant una vegada rere l’altra mentre dura la relació, i a la dona/noia se li fa difícil adonar-se’n i sortir del procés en què es troba immersa pels efectes que té el cicle en ella.

1.- Fase d’acumulació de tensions: escalada gradual de tensió en què la irritabilitat de l’home/el noi, manifestada amb crítiques, humiliacions, crits o insults, va en augment sense motiu comprensible i aparent per a la dona/la noia. Qualsevol forma d’intent de control de la noia fracassa.

2.- Fase d’explosió violenta o episodi agut de violència: descàrrega de les tensions acumulades (atacs físics, atacs sexuals, amenaces, etc.) que fan que es produeixi un incident agut d’agressió.

3.- Fase de calma, fase manipulativa o “lluna de mel”: desapareix la violència i la tensió de l’home/el noi i que utilitza la manipulació afectiva perquè la dona/la noia no l’abandoni, argumentant un penediment amb promeses de canvi, regals, etc., que pot semblar sincer i només s’aconsegueix allargar mala relació conflictiva. 

El cicle de la violència es manté perquè, des d’una percepció errònia de l’amor, hi ha emocions per part de la noia com l’esperança que tot canviarà, la por, la culpa i la vergonya, entre altres, que el mantenen i dificulten el trencament de la relació violenta.

Necessitem implementar els protocols preventius i d’actuació amb un bon circuït de denúncia i unes atencions i cures especials de la salut de les dones i protecció jurídica contra les amenaces de més maltractaments i abusos.