Aniversari amb regust de llibertat

Del sarpalló de dates a rememorar (i no són poques) dins del llarg procés independentista, la del divendres 27 d’octubre de 2017, l’hem de tenir ben present pel que va significar pel nostre poble. Aquell dia al Parlament de Catalunya es va aprovar el text de la Declaració de Independència per 70 vots a favor, 2 en blanc i 10 en contra.

Aquesta culminació ve acompanyada d’uns antecedents que s’inicien amb el Referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, amb el contundent resultat del 90% envers el sí. El dia 10 del mateix mes al Parlament i després d’informar del triomf obtingut, el president Puigdemont va formular la Declaració d'Independència. És molt important ressaltar que passats 56 segons, el mateix president va proposar a la Cambra suspendre els efectes de la declaració per poder iniciar, en les setmanes que seguien, un diàleg sincer amb l’Estat respecte de la situació. Transcendental error, ja que com hem pogut comprovar, l’opressor no està mai disposat a dialogar amb el seu vassall.

Els milers de persones que omplíem el passeig Lluís Companys seguint per les pantalles la retransmissió de l’acte parlamentari vam experimentar un esclat d’alegria seguit d’una desconcertant decepció. No enteníem ben bé el que passava. La declaració era ferma? Ens podíem considerar una República Independent? La confusió va arribar inclús a la “caverna”, i tot seguit el president Rajoy va demanar un aclariment al respecte, com a pas previ a una intervenció de l’autonomia mitjançant l’article 155.

Els esdeveniments que van succeir-se posteriorment amb el 155, l’exili i l’inici de la ferotge repressió que encara avui patim, van aclarir tota mena de dubtes. No teníem República Independent i a hores d’ara, encara continuem amb una autonomia castrada i degradada.

Això no treu, però, que el dia 27 d’octubre recordem l’alè de llibertat que vam sentir durant un breu espai de temps. N’hi ha qui diu que ho vam tenir a tocar, jo crec honestament que ho vam tocar. Em ve de gust recordar aquí, la tornada d’una cançó d’en Raimon de l’any 1968: “Per unes quantes hores\\ens vàrem sentir lliures\\i qui ha sentit la llibertat\\té més forces per viure”.