El poble avança de nou

Fa només un parell de setmanes, ens fèiem ressò de l'èxit aconseguit en la multitudinària manifestació de la Diada, a Barcelona. Doncs bé, novament hi ha hagut un bany de multituds al cap i casal del nostre país.

Es tracta de la concentració que organitzada pel Consell per la República, amb el suport de diferents entitats entre les quals es comptava l'Assemblea Nacional Catalana, es va poder viure de manera notable al marc incomparable de l'Arc de Triomf barceloní.

La crida no va decebre ningú. Desenes de milers de ciutadans ens van congregar en tant emblemàtic espai, amb l'esperança de descobrir, per veu dels parlaments previstos, un missatge de llum que aporti resplendor al malmès camí que fa dotze anys vam iniciar il·lusionats, cap a un alliberament d'una Catalunya sotmesa i vilipendiada per part d'un Estat espanyol que, fidel al seu ADN castellà, pretén continuar mantenint els darrers reductes del seu caduc imperialisme.

Fruit de la varietat de les entitats convocants, els parlaments també reflectien aquesta pluralitat. De les abundants intervencions en voldria destacar alguns aspectes. Tots els oradors ressaltaven, com és lògic, les bondats de les institucions que representaven, el que es coneix com "escombrar cap a casa". Això sí, sempre deixant veure de manera manifesta la seva implicació en el procés independentista. Hi va haver dues intervencions que no representaven cap entitat convocant. Maties Serracant, exalcalde de Sabadell imputat per l'1-O, que va rebre en el seu parlament el suport majoritari dels presents. No va ser el cas de Carme Forcadell, que parlava com a presidenta del Parlament durant el Referèndum, i que va obtenir més expressions de rebuig que de suport.

La darrera intervenció va anar a càrrec del president Puigdemont que com és habitual, amb la seva oratòria diàfana i precisa, va despertar l'entusiasme dels assistents. Mentre ell parlava el silenci era eixordador, trencat només pels aplaudiments i els crits de "Puigdemont, president...". Del seu intens discurs ressaltaria dues frases contundents: "Hem de ser capaços de constituir-nos en desbordament democràtic permanent..."\\"Si no s'avança en la direcció marcada en el referèndum legal, democràtic i vinculant, el Consell té l'obligació de posar-s'hi al davant".