El Museu de Lleida exposa Jaume Minguell. Camins encreuats amb motiu del centenari del naixement del pintor targarí (1922-2022). La mostra, instal·lada a l’espai del Cor fins al 8 de gener de 2023, està comissariada per l’historiador i crític d’art Josep Miquel Garcia i explora la relació de Minguell amb altres creadors locals i forans que van triar Ponent com a font d’inspiració. 

En la inauguració, l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va mostrar el més sincer reconeixement a un dels pintors més destacats del segle XX a les Terres de Lleida, amb una trajectòria consolidada de més de cinquanta anys de dedicació plena a la pintura. L’alcalde va remarcar els projectes i vincles que establir amb la ciutat de Lleida, l’extraordinari llegat mural que Minguell ha deixat i la seva implicació amb el Grup Cogul, com a un dels seus fundadors. Pueyo va expressar el desig que amb aquesta commemoració pel seu centenari, es redescobreixi i es ressituï Jaume Minguell, “considerat un dels principals referents d ela pintura mural de la segona meitat del s. XX a Catalunya.”

Jaume Minguell. Camins encreuats

Una trentena d’obres, procedents de col·leccions privades, fa la lectura de la relació de Jaume Minguell amb altres creadors, de camins encreuats amb Joan Vila-Puig, Lluís Trepat, Willy Noordam i Joop (Jan) Stekelenburg, Antoni G. Lamolla, Josep Vallverdú i Josep Minguell, tots ells creadors que van esperonar la trajectòria artística de Minguell des de diferents vessants.

La mostra és, a més, una aposta pel territori, pels seus creadors i per les persones que l’han construït, complint així un dels principals objectius del Museu de Lleida. L’exposició compta amb la col·laboració de l’ajuntament de Lleida, que ha facilitat la publicació d’un catàleg de la mateixa. Amb motiu del centenari del naixement de Jaume Minguell, el Museu de Lleida també ha col·laborat en alguns dels actes organitzats pel Museu Tàrrega Urgell, com la producció de l’exposició antològica que es va inaugurar, primer, a la seu central del museu targarí i que ara es pot visitar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs.