El pintor targarí Lluís Trepat Padró ha mort aquest dimarts dia 8 d'agost a l'edat de 97 anys. Reconegut per la seva trajectòria com un autor de referència en l'art abstracte i les avantguardes del segle XX.

Lluís Trepat (Tàrrega, 1925 - Fogars de la Selva, 2022) es va iniciar en les arts plàstiques —sobretot l'aquarel·la—de la mà de Josep Balcells, l'any 1943 va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega on va conèixer i va travar amistat amb Jaume Minguell i on va exercir com a professor auxiliar temps després.

Interessat en el dibuixa tinta xinesa i acolorit, a finals dels anys 40 es va centrar en la representació de figures gitanes, però als anys 50 va viatjar a Itàlia, Països Baixos i París i es va posar en contacte amb artistes com Joan Vilacasas i la seva obra va derivar cap a formes d'expressió en línia amb l'avantguarda de postguerra. De fet, un cop retornat, es va instal·lar a Lleida, esdevenint el desencadenant, el propulsor i qui va aplegar al seu voltant tot el debat sobre la modernitat, entesa com una nova manera de veure la creació contemporània, més lliure i subversiva. Integrat en el grup de creadors vinculats al Cercle de Belles Arts, l'any 1955, va fer un segon viatge a la capital francesa. Fruit d'aquesta estada va iniciar el que s'ha denominat com a “període abstracte” (1956-1961), sens dubte la seva etapa creativa més significativa i important, i punt de referència per a la posterior formació del grup Cogul l'any 1964. Aquest va ser un nucli d'artistes provinents del paisatgisme de postguerra als quals Trepat va trasmetre la seva concepció informalista de l'art, erigint-se com un símbol de la disconformitat i la inquietud que va afavorir el pas de manera fermana i decidida vers l'art d'avantguarda a les Terres de Lleida.

Influenciat per Clavé, Tàpies i Vilacasas, Trepat inicia aquest període des del punt de vista d'un constructivisme geomètric que el pintor delimita mitjançant l'ús del color. L'any 1957 s'endinsa en el món del dripping (degoteig) amb una pintura on té prioritat, el gest de l'artista, i que connecta amb l'expressionisme abstracte i l'obra de Jackson Pollock. Tot plegat culminarà, a partir de 1959, en un constructivisme més lliure que el de l'etapa 1956 – 1957, que donarà com a resultat una obra molt personal, fruit d'una evolució pròpia i intransferible, no inscrita plenament dins el moviment informalista, en aquells moments en plena consolidació internacional. La sèrie Òvals (1959 – 1960) és, dins d'aquest moment, el conjunt abstracte més coherent, elaborat i personal del pintor, la culminació de tot un procés d'evolució creativa iniciat l'any 1956. El 1962, en el moment àlgid de la seva carrera, abandona la ciutat de Lleida i s'endinsa en un retorn a la figuració d'accent marcadament expressionista a Barcelona. Des d'aquells anys, va exercir també de professor de dibuix a Elisava i a l'Escola de la Monda, on va deixar un gran mestratge i una molt bona herència artística en molts dels anys alumnes, mentre continuava treballant en la seva obra artística que ha estat molt àmplia i diversa, sobretot destaca pel domini de la pintura a l'oli, el gravat, el dibuix i l'aquarel·la. 

Després de residir a París, Lleida i Barcelona, l’any 1977 el pintor es va instal·lar i muntar el seu taller al Talladell compaginant les estades amb una segona residència a Fogars de la Selva. L’any 2004 va abandonar la creació artística, poc després de fixar el seu domicili permanent a Fogars de la Selva.

L’any 2019 va esdevenir un dels noms seleccionats pel Museu Tàrrega Urgell dins la seva mostra col·lectiva permanent ‘Forjant un sistema artístic (1875 – 1965)’, la qual aplega obra destacada d’autors targarins contemporanis en els camps de la pintura, l’escultura i la fotografia. Recentment, l'octubre del 2020, el mateix museu també va dedicar una mostra per posar de relleu els seus dibuixos a la cera. I el passat mes de juny, la Sala Marsà de Tàrrega va exhibir una sèrie de dibuixos inèdits del pintor descobrint la seva faceta com a ninotaire.

Al llarg de la seva dilatada trajectòria, va participar en nombroses exposicions.