Com han estat aquests dos anys de pandèmia?

Realment molt complicats i hem de tenir en compte que encara no s’ha acabat. El pitjor ha estat la incertesa de reformular el dia a dia, tant les activitats que organitzem a nivell social, cultural i esportiu com la manera de funcionar interna. No hem d’oblidar que els ajuntaments vam ser els primers a donar resposta a la ciutadania i, juntament amb el teixit associatiu i el voluntariat, vam ser els primers en atendre les necessitats del moment, sobretot les primeres setmanes. Després hem anat seguint els protocols que se’ns marcaven malgrat que hem viscut moments de molta incertesa ja que no hi havia unes directrius clares.

S’han sentit sols?

En alguns moments sí, hem tingut aquest sentiment de soledat perquè no hi havia directrius clares de les administracions, només recomanacions, i els municipis necessitem temps per organitzar les activitats, no podem esperar a fer-ho quan només falten dues setmanes. Crec que hauria ajudat molt que les directrius fossin més clares.

Què han après?

Sobretot hem après a gestionar la incertesa i a reinventar-nos. Ens hem hagut d’adaptar constantment i penso que aquesta és una habilitat que hem après amb la gestió de la pandèmia.

Un dels col·lectius que més ho ha patit és la gent gran. Des del consistori impulsaran alguna mesura?

Realment la gent gran ha estat un dels col·lectius més perjudicats, tant físicament com mentalment, encara en l’actualitat. Les normatives de les residències han estat molt estrictes. Crec que hem de facilitar un acompanyament de la gent gran. En aquest sentit, a la nova Oficina d’Acció Social tenim previst habilitar un punt d’atenció a la gent gran per oferir-los un acompanyament, no volem que la bretxa digital sigui un problema i des de l’ajuntament pretenem fomentar la seva autonomia personal.