Quina és la valoració d’aquests dos anys?

La valoració no pot ser més que negativa. Han estat dos anys difícils, encara ara no veiem el final de la pandèmia tot i que esperem que estiguem en una fase final. Esperem que la Covid vagi a menys i puguin tornar al punt de partida, aquest és el nostre desig.

Els avis són els que més han patit durant tot aquest temps i els treballadors hem tingut una responsabilitat afegida, sobretot al principi i, en el nostre cas, a principis d’aquest 2022 quan vam patir un brot amb la variant òmicron, amb molta gent contagiada, tot i que per sort en la majoria dels casos la simptomatologia va ser molt lleu.

Què han après amb la Covid?

Hem après noves formes de treballar, ara som més professionals, en el sentit de tenir més material preparat i més EPI, que abans no utilitzàvem segons en quines situacions. Pensem que això ens pot beneficiar a tots. La pandèmia també ens ha mostrat que a la residència Sant Antoni som un equip i anem tots a l'una. En el brot que vam patir a principis d’any molts treballadors van venir fora del seu horari laboral a suplir altres empleats de baixa. En moments complicats, la gent respon i això és molt positiu, hem estat forts i valents, i hem demostrat que estem preparats. Amb tot, estem cansats i tenim molt estrès acumulat.

Alguna crítica de la gestió de la pandèmia?

La Covid ha suposat tenir el focus centralitzat en aquesta malaltia i s’han deixat de banda altres coses com l’atenció més integral i de qualitat que desitgem per als nostres avis i àvies. Volem apostar per una atenció centrada en la persona i que aquesta tingui més autonomia, això durant aquest temps no s’ha respectat com es mereixen i hem de fer autocrítica en aquest sentit, no només nosaltres sinó també des de les administracions, ja que són les que ens han marcat la pauta. És cert que les sectoritzacions han ajudat a reduir contagis però és important tornar a aquest punt de partida centrant-nos en una atenció més integral i de qualitat i fins i tot implicar més els avis i les àvies així com les seves famílies en el poder de decisió. Les sectoritzacions no han de ser la manera de viure i relacionar-se dels avis.