Quina valoració fan d’aquests dos anys?

D’una banda hi ha una valoració positiva, ja que ens ha ensenyat formes de funcionament diferents, més especialitzades, amb uns protocols... però d’altra banda, hi ha una valoració negativa perquè ens estem allunyant de l’atenció centrada en la persona, un dels nostres objectius, ja que has de sectoritzar la gent, els avis tenen menys llibertat... I després d’aquests dos anys intentem tornar a la normalitat flexibilitzant-ho una miqueta tot i que encara seguim tots els protocols.

Aquí hem tingut la gran sort que tot ha estat molt lleu. Hem estat aquests dos anys sense gairebé cap cas, aquest any vam tenir un brot molt asimptomàtic i, per tant, no ho hem patit tant com altres geriàtrics.

A nivell personal, què ha suposat la pandèmia?

A nivell mental ha estat molt dur, sobretot al començament. Arribar a casa i no saber si podies abraçar els fills, vigilar molt, no sortir... perquè treballem en una feina de molta responsabilitat. I per als avis ha estat molt difícil i molt dura la separació amb els familiars, que encara ho estem patint, sobretot en les celebracions (festes, aniversaris...).

Al principi de la Covid es van blindar. Què va suposar?

Va ser una experiència molt dura però a la vegada molt gratificant perquè viure les 24 hores amb els avis amb els quals treballes et dona una visió molt més global que la que pots tenir en els diferents torns.

I ara, quin és l'objectiu?

Estem intentant poder tornar a unificar-ho tot, com abans de la pandèmia. Ara encara estem sectoritzats i creiem que això és dur per als avis. Volem que puguin tornar a fer la vida que feien abans, ara només poden bellugar-se per un sector de la residència, ja que tenim diferents grups de convivència separats i això és molt difícil per a ells.