Expliqui'm breument la seva dilatada trajectòria d'implicació amb les entitats locals. 

La meva vida ha estat de dedicació plena a moltes de les entitats targarines. Vaig començar als 7 anys com a membre de l’Agrupament Escolta i des de llavors he anat enllaçant un llarg recorregut per la vidilla targarina.

S'ha sentit algun cop discriminada o menystinguda per ser dona?

No, mai a la vida m’he sentit discriminada. Pensa que la meva vida ha estat envoltada d’homes, vaig portar el camió de casa durant quatre anys, i mai a la vida m’he sentit menystinguda. 

I ser dona creu que ha pogut ser una virtut?

Oi tant! Les dones tenim una sensibilitat especial, veiem les coses d’una altra manera. Tenim més empatia amb els joves, amb els grans... Per a mi ser dona és un valor afegit per poder estar al capdavant de moltes entitats, ajudant a fer realitat tota mena de projectes.

Sensibilitat especial en quin sentit?

En tots els aspectes, de poder entendre, saber estar. Per tractar amb altres persones... o potser perquè les veiem venir.
 

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí