Quan era directora del CAP de Tàrrega, es va sentir discriminada o menystinguda en alguna ocasió pel fet de ser dona?

Mai vaig tenir aquesta sensació. Hem de tenir present que els sanitaris formem part d’un col·lectiu en el qual en aquests moments la majoria de professionals som dones i això fa que ocupar un càrrec de gestió essent dona sigui habitual. Actualment, a la Regió Sanitària de Lleida en pràcticament tots els equips de direcció de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) hi ha una dona, i en molts tan la figura de directora com la d’adjunta a la direcció, la formen dones.

Creu que haver estat dona ha fet que haguessin gestionat la pandèmia diferent?

Penso que no, ja que l’estratègia de gestió de la Covid ha vingut molt determinada per protocols que ens han arribat directament del Departament de Salut. Tot i així, aquelles situacions que han estat fora de protocol o que no s’hi especificaven i a les quals hem hagut de donar sortida, hem intentat solucionar-les a través d’acords majoritaris dins del mateix equip. Aquesta forma de treballar crec que és més una qüestió d’estil de lideratge que no pas una característica implícita en el fet de ser dona o home.

Què els diria a les dones que volen accedir a càrrecs de responsabilitat?

Que si en tenen ganes i se’ls presenta l'opció, no s’ho pensin dues vegades. La gestió i els càrrecs de responsabilitat tot i que generen alguns malestars, també aporten moltes satisfaccions i un aprenentatge continu que sovint només es troba quan hi estàs plenament immers.

En el meu cas, no puc quantificar el munt de situacions en què m’he trobat durant aquests anys i que m’han fet conèixer moltes persones així com moltes formes de treballar. M’han posat al límit en alguns moments però sobretot m’han fet créixer com a professional i també com a persona.

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí