Ha tingut mai algun problema per ser dona, especialment quan es va convertir en la primera a assumir el càrrec de presidenta de Foment Tàrrega?

No, sincerament. També tinc un caràcter que ja no dono cap oportunitat de trepitjar-me però amb la gent que he tractat no m’ha suposat mai cap problema, de fet hi ha moltes dones que són mestresses dels seus negocis. Només en una ocasió em vaig trobar un senyor que em donava consells i per educació li anava donant la raó, un dia, però, me’n va proposar una que era del segle passat i li vaig dir que no ho faria, mai més em va tornar a parlar. Amb tot, penso que aquest que es va enfadar tant no ho va fer perquè fos una dona; potser sí que ell pensava que perquè com que era dona podia donar-me consells i jo ho faria.

Creu que les dones ho tenen més difícil per accedir a càrrecs de responsabilitat?

Penso que com més exigent és un càrrec, més difícil és tenir la rereguarda coberta, perquè no ens enganyem, quan acabes tota la jornada laboral a casa t’espera una altra jornada. Això fa que a vegades hi hagi dones que no estiguin disposades a sacrificar el que han de deixar pel camí, perquè ningú les ajuda a compaginar-ho. Exemple: “Si un home ha de fer un viatge per feina de cinc dies, no es preocupa de res, marxa i ja, mentre que si el viatge l'ha de fer una dona, abans ho ha de deixar tot ben organitzat i controlat.” Sense adonar-se’n moltes dones no arriben al nivell al qual haurien d’arribar perquè no tenen el suport necessari ni estan disposades a fer segons quins sacrificis. Per això quan veig una dona en un càrrec d'alt nivell, tinc claríssim que val el triple que els homes que té al costat perquè ha hagut de lluitar molt més en tots els sentits.

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí