Quina és la seva feina? 

Des de l’inici de la tesi doctoral al Grup de Recerca Translacional Vascular i Renal de l’IRBLleida que estic al mateix laboratori, on ara continuo treballant com a investigadora. Estem duent a terme diferents projectes relacionats amb malaltia renal i vascular. Jo en concret estic investigant com influeix el receptor de la vitamina D en la calcificació vascular durant la malaltia renal i recentment he començat un projecte relacionat amb la diàlisis peritoneal i dianes que podrien millorar la fibrosi que pateixen els pacients que estan sotmesos a aquest tractament. 

Creu que el fet de ser dona li ha suposat algun impediment?

De moment, durant els anys que porto treballant al món de la investigació, no m’ha suposat cap impediment el fet de ser dona. De fet, a la meva classe érem moltes més noies i actualment al laboratori també som un percentatge més alt de dones que homes. Així com també a l’IRBLleida en general, el percentatge de dones que hi treballem és superior al d’homes.
Cal remarcar que els processos per obtenir beques per realitzar el doctorat es basen principalment amb l’expedient acadèmic i la puntuació del grup de recerca, per tant, en els inicis de la carrera investigadora el fet de ser dona no comporta cap dificultat afegida. Sí que és cert que a mesura que avança la carrera investigadora, si ens fixem amb càrrecs més alts, com els investigadors principals (caps de grup), els percentatges de gènere s’inverteixen i hi ha un nombre més elevat d’homes que de dones. Per tal d’obtenir finançament, cal publicar molts articles, això en el cas de les dones pot suposar una dificultat afegida a l’hora de pensar en la maternitat, ja que una baixa enmig de la recerca fa que s’allarguin els mesos per obtenir resultats necessaris per tenir finançament. Tot i així, cada cop hi ha més dones que són investigadores principals i tant de bo en uns anys aquest nombre sigui equilibrat. 

Podeu llegir l'entrevista sencera aquí